Jo estic encantat amb la publicació de La reina al palau dels corrents d’aire, la tercera entrega de la sèrie Millennium, de Stieg Larsson. I estic content perquè, de la mateixa manera que la sèrie de Harry Potter va fer embarcar a milions de nens en la lectura, ara també hi haurà milions d’adults que potser s’apuntin a aquest plaer que, diuen, està en perill d’extinció.
Però per a no quedar-me amb el tòpic, vull proposar que doneu un cop d’ull a una web: es tracta de Qué libro leo.com i en els últims mesos són els propis lectors els que recomanen llibres a d’altres lectors. No hi ha res millor que sigui un lector apassionat qui t’encomani el seu entusiasme.
I per afegir un apunt més, us proposo llegir un llibre de poemes: Per un vers, de Mireia Lleó, de Témenos Edicions. Recentment, em van deixar un amable comentari, i van tenir la generositat d’enviar-me un exemplar. És un llibre petitó, de 64 pàgines, amb una trentena de poemes.
«S’acaba un temps. L’estiu obre paisatges.
Começa llum, reneix l’onada blanca.
S’enlairen cants. Arriben els poemes.»
Un parell de coses he aprés en tots els anys que els llibres omplen la meva vida: una, que la invitació a la lectura passa per topar-se amb un llibre que desperti la «fam de lletra» i l’altre, que l’escola ha de tenir la responsabilitat d’obrir els ulls a la tinta i l’institut d’obrir la porta als clàssics. Val a dir que una de les meves frases és «llegeix, encara que sigui un article d’un diari esportiu». I després vindrà la resta. Tothom, al llarg dels anys troba un llibre, el llibre que l’atrapa. I el xiuxiueig a cau d’orella té molta força. Et dono tota la raó en els teus comentaris sobre en Larsson y la Roeling.