El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: Jacinto Antón

Un premi necesari… i merescut

Ahir es va saber que el Ministeri de Cultura ha atorgat el primer Premi Nacional de Periodisme Cultural a Jacinto Antón, periodista del diari El País, de qui ja us he parlat en alguna ocasió.
El guardó es concedeix:

«Per distingir la tasca que desenvolupen els professionals d’aquest àmbit en el foment de les activitats culturals i en l’enriquiment del patrimoni».

Ja era hora que es destaqui un tipus de periodista diferent del corresponsal de guerra, al de les tragèdies o al de la política, que són útils i necessàries. Però moltes vegades ens oblidem d’aquest tipus de periodisme, que ensenya altres coses, també molt importants.
I us puc assegurar que l’amic Anton s’ho mereix.

Jacinto Antón

La editorial RBA acaba de publicar (y presenta esta semana) el libro Pilotos, caimanes y otras aventuras extraordinarias, de Jacinto Antón, uno de los periodistas más interesantes y que mejor escriben en la actualidad.
Jacinto no pertenece a la llamada élite de reporteros de guerra o de sucesos ni a los corresponsales políticos, sino a esa peculiar raza de cronistas que escriben sobre temas culturales de forma que resulten divertidos y amenos para el lector. Vamos, todo un arte.

Seguir leyendo

Jacinto Antón

L’editorial RBA acaba de publicar (i presenta aquesta setmana) el llibre Pilotos, caimanes y otras aventuras extraordinarias, de Jacinto Antón, un dels periodistes més interessants i que millor escriuen actualment.
Jacinto no pertany a l’anomenada elit de reporters de guerra o de successos ni als corresponsals polítics, sinó a aquesta peculiar raça de cronistes que escriuen sobre temes culturals de manera que resultin divertits i amens per al lector. Tot un art. 

Seguir leyendo

Pérez de Olaguer

En el meu post d’ahir escrivia «Gonzalo» com a títol. Avui afegeixo en el títol el seu cognom, «Pérez de Olaguer», perquè el primer era un record personal de l’amic, i aquest segon, un testimoni públic del seu comiat.
Aquests dies –o abans, com l’Arturo San Agustín— han estat molts els companys que han escrit sobre ell. Podeu llegir alguns articles a El País , El Periódico o La Vanguardia . Ni en aquest ni en altres casos faig cas de la (suposada) competència entre mitjans: m’ha agradat especialment la crònica de l’acte que ha escrit Jacinto Antón, a El País. Sentida, com el propi funeral.
Érem molts en el funeral, sobretot gent del periodisme (Rafael Nadal, Joan Anton Benach, Santi Fontdevila) i del teatre (Joan Font). Aquest últim, director de comediants, va parlar de la seva tendresa.
Al sortir del tanatori, una persona lliurava la lletra de la versió de My way, dedicada a Gonzalo i interpretada per Roser Batalla en l’homenatge que va rebre en febrer o, a la Cúpula Venus.
Allà, on la peça deia «El final ja està a prop i enfronto l’últim teló…», Roser cantava: «Avui, una altre cop, la teva gent volem cantar-te…» per acabar amb «t’ho havíem de dir tots reunits, i estem segurs que et fa feliç. Per sempre més recordarem que ens fas costat, que t’estimem, perquè com tu no hi ha ningú, amic Gonzalo».
(la lletra sencera la trobareu en aquesta pàgina)

Pérez de Olaguer

Ayer escribía «Gonzalo» como título de la entrada. Hoy añado su apellido, «Pérez de Olaguer», en el título de la entrada, porque la primera era un recuerdo personal del amigo, y esta segunda, testimonio público de su despedida.
Estos días –o antes, como Arturo San Agustín — han sido muchos los compañeros que han escrito sobre él. Podéis leer algunos artículos en El País , El Periódico o La Vanguardia . Ni en este ni en otros casos hago caso de la (supuesta) competencia entre medios: me ha gustado especialmente la crónica del acto que ha escrito Jacinto Antón, en El País . Sentida, como el propio funeral.
Éramos muchos en el funeral, sobre todo gentes del periodismo (Rafael Nadal, Joan Anton Benach, Santi Fontdevila) y del teatro (Joan Font). Este último, director de comediants, habló de su ternura, en la acepción de afectuoso, cariñoso y amable.
Al salir del tanatorio, una persona entregaba la letra de la versión de My way , dedicada a Gonzalo e interpretada por Roser Batalla en el homenaje que recibió en febrer
o, en la Cúpula Venus.
Allí, donde la pieza decía «El final ya está cerca y enfrento el último telón…», Roser cantaba: «Hoy, otra vez, tu gente queremos cantarte…» para acabar con «te lo habíamos de decir todos reunidos, y estamos seguros que te hace feliz. Siempre recordaremos que nos apoyas, que te amamos, porque como tu no hay nadie, amigo Gonzalo».

(la letra completa de esta canción la encontraréis en esta página)

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑