Lo Vilot, un bon amic, excel·lent fotògraf no professional i gran aficionat a internet i a això que en diem web 2.0 usa el Flickr, com fem molts milions de persones.
Flickr és l’espai gratuït més conegut per emmagatzemar i compartir fotografies digitals.
Hi ha molts més llocs per fer-ho, com ara Favshare, Pikeo, Zooomr o Panoramio, sense comptar amb molts fotodiaris que corren per la xarxa.
Un bon dia, una tal Letícia Féres li va deixar una nota en una de les entrades del seu diari. Li demanava si es podia posar en contacte amb l’editorial brasilera UFMG (Universidade Federal de Minas Gerais, en Belo Horizonte, Brasil). Estaven interessats a utilitzar una foto seva penjada en Flickr per usar-la com a portada d’un llibre.
Intrigat, en principi, i entusiasmat, després, el meu amic va acceptar la proposta amb tota generositat: només va demanar un parell d’exemplars a canvi.
La portada és la que acompanya a aquestes línies i el llibre ja està en màquines.
La foto original, presa a l’interior de l’Arc de Triomf a París, la podeu veure en aquest enllaç.
Etiqueta: Flickr
Lo Vilot, un buen amigo, excelente fotógrafo no profesional y gran aficionado a internet y a esto que llamamos la web 2.0 usa Flickr, como hacemos muchos millones de personas.
Flickr es el espacio gratuito más conocido para almacenar y compartir fotografías digitales…
Seguir leyendo
Aquest matí ens hem acomiadat d’en Jordi, un amic, germà d’un amic, company de treball. Va morir diumenge, de matinada. Tenia 42 anys.
En els últims temps n’hi ha hagut més: Jero, Juan Manuel, Ana… Quan un es fa gran, la llista s’allarga.
En l’adéu d’en Jordi han sonat Lennon, Llach, Serrat… Cançons que li agradaven i que deixaven un pòsit de tristesa en els nostres cors.
Era un bon aficionat a la fotografia, millor que molts professionals, i va començar a penjar en el Flickr les seves primera fotos fa tres o quatre anys, armat amb una Canon PowerShot, i amb el sobrenom de Pinguino.
Fotos excel·lents, màgiques, quotidianes, misterioses. I al costat d’elles, quines demolidores paraules: «Intentàvem avançar però la desraó havia esborrat el camí»; «Llibertat és seguir cantant quan els músics ja se n’han anat»; «Les contradiccions no caben a la boca de qui calla»; «Mai serem com sempre»; «Tan sols els necis s’atreveixen a cantar cançons sense lletra».
La seva última foto és la imatge d’aquest post. I la frase que va escriure com a títol, va ser aquesta: «Tots arribem però cap ens quedem».
Espero que ara mateix estiguis cantant amb el Lennon això d'»Imagine there’s no heaven. It’s easy if you try. No hell below us. Above us only sky… «
Esta mañana nos hemos despedido de Jordi, un amigo, hermano de un amigo, compañero de trabajo. Murió en la madrugada del domingo. Tenía 42 años.
En los últimos tiempos ha habido más: Jero, Juan Manuel, Ana… Cuando uno se hace mayor, la lista se alarga.
En el adiós de Jordi han sonado Lennon, Llach, Serrat… Canciones que le gustaban y que dejaban un poso de tristeza en nuestros corazones.
Era un buen aficionado a la fotografía, mejor que muchos profesionales, y empezó a colgar en el Flickr sus primera fotos hace tres o cuatro años, armado con una Canon PowerShot, y con el nombre de Pinguino como apodo.
Fotos excelentes, mágicas, cotidianas, misteriosas. Y junto a ellas, qué demoledoras palabras: «Intentábamos avanzar pero la sinrazón había borrado el camino»; «Libertad es seguir cantando cuando los músicos ya se han ido»; «Las contradicciones no caben en la boca de quien calla»; «Nunca seremos como siempre»; «Solo los necios se atreven a cantar canciones sin letra».
Su última foto es la imagen que antecede a estas líneas. Y la frase que escribió como título, fue esta: «Todos llegamos pero ninguno nos quedamos».
Ójala estés cantando con Lennon eso de «Imagine there’s no heaven. It’s easy if you try. No hell below us. Above us only sky… «