Hoy hay dos polémicas resueltas con obvio sentido común.
Primera: a la Feria del Libro de Frankfurt (Alemania), que este año tiene a Catalunya como país invitado, irán los autores que escriben en catalán. Uno, que intenta el doble esfuerzo de escribir en castellano (estas txerradas) y en catalán (txerrades), entiende que la cultura catalana, por muchas riquezas que le aporten otras culturas, es aquélla que se expresa en catalán, una lengua diferente al castellano, inglés, francés o alemán… Era (y para algunos aún lo es) una polémica absurda.
Segunda: Ferran Adrià es quizá el mayor artista de la cocina actual y, por ello, la Documenta de Kassel (Alemania), el certamen artístico más influyente del mundo, ha invitado al chef a exponer allí sus obras. Pero Adrià, todo un zorro, se ha llevado el agua a su molino, al único escenario posible: su cocina, la de El Bulli, allí donde logra crear extraordinarias obras de arte gastronómico que se deshacen en el paladar… y que, dados los precios y cola de espera, probablemente no podremos probar nunca.
Etiqueta: Documenta
Avui hi ha dues polèmiques resoltes amb obvi sentit comú.
Primera: a la Fira del Llibre de Frankfurt (Alemanya), que aquest any té a Catalunya com país convidat, aniran els autors que escriuen en català. Un, que intenta el doble esforç d’escriure en català (aquestes txerrades) i en castellà (txerradas), entén que la cultura catalana, per moltes riqueses que li aportin altres cultures, és aquella que s’expressa en català, una llengua diferent al castellà, l’anglès, el francès o l’alemany… Era (i per a alguns encara ho és) una polèmica absurda.
Segona: Ferran Adrià és potser el major artista de la cuina actual i, per això, la Documenta de Kassel (Alemanya), el certamen artístic més influent del món, ha invitat al xef a exposar allà les seves obres. Però Adrià, tota una guineu, s’ha portat l’aigua al seu molí, a l’únic escenari possible: la seva cuina, la de El Bulli, allà on aconsegueix crear extraordinàries obres d’art gastronòmic que es desfan en el paladar… i que, donats els preus i cua d’espera, probablement no podrem provar mai.
