El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: Barcelona (Página 3 de 3)

Rosas

Un ciclista fotografiando unas flores en el parque de Cervantes.

Parece mentira la cantidad de gente a la que le gustan las rosas.
Ayer, el parque de Cervantes, al final de la Diagonal, según se sale de Barcelona en dirección a Lleida, estaba ayer lleno de amantes de las flores.
Eran los ejemplares expuestos del noveno Concurso Internacional de Rosas Nuevas.

Roses

Un ciclista fotografiant flors al parc Cervantes.

Sembla mentida la quantitat de gent a qui li agraden les roses.
Ahir, el parc de Cervantes, al final de la Diagonal, surtint de Barcelona en direcció cap a Lleida, estava ahir ple d’amants de les flors.
Eren els exemplars exposats del novè Concurs Internacional de Roses Noves.

Museus gratis!

Bona publicitat i bona idea de l’Institut de Cultura de Barcelona a partir d’avui: tots els museus municipals ampliaran el seu horari i obriran de forma gratuïta les seves portes les tardes dels diumenges, des de les 15.00 a les 20.00 hores.
Fins ara, els museus de la ciutat ja eren gratuïts el primer diumenge de cada mes, però ara s’ampliat la mesura, que té com a objectiu captar més públic i ampliar l’oferta cultural del cap de setmana a Barcelona.
Una bona iniciativa… nomès cal que la gent hi vagi.

¡Museos gratis!

Buena publicidad y buena idea del Instituto de Cultura de Barcelona a partir de hoy: todos los museos municipales ampliarán su horario y abrirán sus puertas de forma gratuita las tardes de los domingos, desde las 15.00 a las 20.00 horas.
Hasta ahora, los museos de la ciudad ya eran gratis el primer domingo de cada mes, pero ahora se amplía la medida, que tiene como objetivo captar más público y ampliar la oferta cultural del fin de semana en Barcelona.
Una buena iniciativa… sólo es necesario que la gente vaya.

Home i gos

Tot passejant aquest matí pels jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, a Montjuïc, vaig veure aquest home estirat a la gespa i el seu gos….
I vaig fer clic.

Dualitats

Mirall i senyal de trànsit a l’inici de la Carretera de les Aigües, al peu del Tibidabo, a Barcelona

Tenia (i encara tinc) dubtes sobre com titular aquesta imatge: auto-retrat a dos; retrat d’autor amb la seva parella; mirall i senyal amb gent i ciutat al fons.
Dualitats…

Dualidades

Espejo y señal de tráfico al inicio de la Carretera de las Aguas, al pie del Tibidabo, en Barcelona

Tenía (y aún tengo) dudas sobre cómo titular la imagen: autorretrato a dos, retrato de autor y acompañante; espejo y señal con pareja y ciudad al fondo.
Dualidades…

L’Hospitalet

Nuestro habitual centralismo hace que uno suela considerar Barcelona el ombligo del mundo… o sea, de Catalunya.
Pero si tu, lector, eres de Madrid, también te pasará con respecto a las poblaciones que rodean la capital. Y si eres de Bilbao, Valencia, Sevilla o A Coruña, también suele ocurrir. Es lo típico: la capital y los pueblos.
Decía esto, porque hasta hace dos días, como quien dice, desconocíamos que había un alcalde en Cornellà, que ahora es presidente de la Generalitat, y otro, de L’Hospitalet de Llobregat , que acaba de ser nombrado ministro.
Pues resulta que L’H es el segundo municipio catalán por número de habitantes, con más de un cuarto de millón de vecinos; que posee una vida industrial, comercial y cultural muy interesante, y que acaba de nombrar como nueva alcaldesa a una joven concejala con futuro político: Núria Marín .
Su elección se suma a las de otras muchas en otros cargos, desde alcaldesas hasta ministras, pero la paridad se ha de extender aún más, mucho más. Esta sociedad machista necesita muchas más mujeres al frente.

L’Hospitalet

El nostre habitual centralisme fa que considerem Barcelona el melic del món… és a dir, de Catalunya.
Però si tu, lector, ets de Madrid, també et passarà respecte de les poblacions que envolten la capital. I si ets de Bilbao, València, Sevilla o A Corunya, també sol passar. És lo típic: la capital i els pobles.
Deia això, perquè fins fa dos dies, com qui diu, desconeixíem que havia un alcalde a Cornellà, que ara és president de la Generalitat, i un altre, de L’Hospitalet de Llobregat, que acaba de ser nomenat ministre.
Doncs resulta que L’H és el segon municipi català per nombre d’habitants, amb més d’un quart de milió de veïns; que posseeix una vida industrial, comercial i cultural molt interessant, i que acaba de nomenar com nova alcaldessa a una jove regidora amb futur polític: Núria Marín.
La seva elecció se suma a les de moltes altres en altres càrrecs, des d’alcaldesses fins a ministres, però la paritat s’ha d’estendre encara més, molt més. Aquesta societat masclista necessita moltes més dones al capdevant.

Mitoraj

Muchas veces aplazas para más adelante cosas que tienes a tu alcance y en cambio decides ir a Alaska para ver otras maravillas.
Me pasa mucho con excelentes exposiciones que se llevan a cabo en Barcelona y que, por falta de tiempo –la excusa perfecta– no puedo visitar hasta que me doy cuenta de que ya han acabado.
Hoy hemos decidido pasear y ver las estatuas que Igor Mitoraj ha colocado en la Rambla de Catalunya, apadrinado por La Caixa.
Merece la pena. Como nosotros, había gente paseando y muchos haciendo fotos. Ah… qué gran invento el de las cámaras digitales. Esta semana colgaré en mi fotoblog una serie de imágenes que hice de esta exposición. No se la pierdan, que acaba el domingo que viene, día 1.

Mitoraj

Moltes vegades deixes per més endevant coses que tens al teu abast i decideixes anar a Alaska per veure altres meravelles.
Em passa molt amb excel·lents exposicions que es fan a Barcelona i que, per falta de temps –la excusa perfecta– no puc visitar fins que m’en adono que ja han acabat.
Avui hem decidit passejar per la Rambla de Catalunya i veure les estatues que l’Igor Mitoraj hi ha col·locat, apadrinat per La Caixa.
Val la pena. Com nosaltres, hi havia gent passeant-hi i molta fent-li fotos. Ah… quin gran invent el de les càmares digitals. Aquesta setmana penjaré al meu fotoblog una sèrie d’imatges que vaig fer de la exposició. No se la perdin, que acaba diumenge vinent, dia 1.

Ja fa 30 anys

El 9 d’abril del 1977, era Dissabte Sant.
Em trobava a Barcelona de vacances amb la meva futura dona, visitant uns amics del meu poble, bascos com jo, que estaven estudiant a la universitat.
De sobte, algú va entrar a la casa i va dir que havien legalitzat el PCE.
Vam sortir al carrer i, amb molta altra gent, vam fer una festa a les Rambles, on ja es veien algunes banderes roges. Any i mig després de la mort de Franco, per a les esquerres començava a néixer la democràcia.
També per a mi va ser el primer dia d’una nova vida, aquí a Catalunya, ja fa 30 anys.

Hace ya 30 años

El 9 de abril de 1977, era Sábado Santo.
Me encontraba en Barcelona de vacaciones con mi futura mujer, visitando a unos amigos de mi pueblo, vascos como yo, que estaban estudiando en la universidad.
De repente, alguien entró en la casa y dijo que habían legalizado al PCE.
Nos echamos a la calle y junto a otras muchas gentes, montamos una fiesta en las Rambles, donde ondeaban ya algunas banderas rojas. Año y medio después de la muerte de Franco, para las izquierdas empezaba a nacer la democracia.
También para mi fue el primer dia de una nueva vida, aquí en Catalunya, hace ya 30 años.

Entradas siguientes »

© 2025 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑