Acabava de prendre un cafè quan, al sortir del bar, he vist un llampant peto groc caminant davant meu. Era un peto d’aquests de l’Ajuntament de Barcelona, amb el lema «BCN subsòl», l’àrea del subsòl de la ciutat, les clavegueres.
Però l’home que ho duia no era un treballador municipal: duia la roba esgrogueïda, plena de taques i empenyia un carretó amb una caixa de cartró en la qual anava posant coses que trobava dins les papereres, dins els contenidors d’escombraries.
Quina metàfora! El nostre clavegueram social fet carn.