Un comentari, a l’entrada titulada «Maragall«, dies endarrere, deia: «Senyor Cirbián, vostè que és periodista no pot fer un comentari sobre això dels sous i de que es queixen que guanyen poc? No em fan cap pena amb el que guanyen».
El lector té més raó que un sant.
Hi ha sous d’escàndol, com els de qualsevol directiu d’una gran empresa o d’algun membre d’un consell d’administració bancari, que cobren el que mai arribarem a cobrar els altres mortals.
Hi ha esportistes d’èlit amb nòmines astronòmiques i quatre cotxes a les seves places de garatge i que, a més a més, reben quatre cotxes més de l’empresa d’automòbils que els patrocina.
Hi ha artistes que cobren les seves actuacions en metàl·lic, diuen… i l’any passat van ingressar un milió d’euros!
Com diu el lector, no em fan cap llàstima.
Als famosos sí els demanaria menys ostentació. Vivim en un món amb tants desequilibris que aquestes actituts resulten vergonyoses.
I als polítics, l’honradesa d’explicar què tenien abans de ser elegits i amb què se’n van en el moment de deixar els seus càrrecs.
Per això em trec el barret davant la iniciativa del diputat socialista Rafael Estrella de donar a conèixer al seu bloc personal d’Internet el seu salari mensual com a parlamentari i el seu patrimoni.
Ja m’agradaria, ja, que tots els nostres representants públics seguissin el seu exemple.