TV-3 va emetre anit Les paraules de Vero, un telefilm que explica la vida d’una jove amb la síndrome de Down. No hi ha res a objectar a la feina de la Pilar Andrés, que ha pogut trencar certs mites sobre la impossibilitat que persones discapacitades puguin triomfar al cinema, al teatre o a la cançó. El problema és un altre i entra dins del terreny de la crítica a la pel·lícula: el guió, escrit a tres mans per Joan Álvarez, Miquel Peidró i Pedro Uris.
Plena de bones intencions i esquemes políticament correctes, la trama se’n va moltes vegades pels cerros de Úbeda i deixa desamparada una història que, per ella mateixa, tenia pes: la dels problemes reals d’una persona amb la síndrome de Down per a deixar-se anar, per no dependre de la seva família, per estudiar, per aconseguir una feina, per poder estimar una altra persona sense ser tutelat durant tota la seva vida.
En aquest sentit, l’excel·lent León i Olvido, protagonitzada pel Guillem Jiménez, tenia tota la força que aquestes paraules no tenen.