En aquests temps, que encara hi hagi intel·lectuals i artistes que tinguin la valentia de signar un manifest de suport a una candidatura d’esquerres és una alegria. Són mig centenar de personalitats del món de la cultura de fora de Catalunya que aposten per Joan Herrera (ICV-EUiA) com a candidat a la presidència de la Generalitat amb la frase Si jo visqués a Catalunya, votaria Joan Herrera.
Hi són Pedro Almodóvar, Antonio Banderas, Pilar Bardem, Leo Bassi, Juan Diego Botto, Emma Cohen, Juan Diego, Juan Echanove, Almudena Grandes, Emilio Gutiérrez Caba, Charo López, Carmen Machi, Miguel Ríos, Joaquín Sabina, Alberto San Juan, Aitana Sánchez-Gijón, Ismael Serrano o Pepe Viyuela, entre molts altres.
Podeu trobar algunes de les seves opinions en aquest enllaç, però us vull destacar el comentari de l’escriptor Eduardo Mendicuti:
«Jo votaria a Joan Herrera, perquè té coratge i credibilitat per exigir el que ningú exigeix: solidaritat amb els qui més la necessiten, justícia en el repartiment de recursos, independència i gallardia davant les pressions i els xantatges del Fons Monetari Internacional i els altres organismes que sempre imposen el sacrifici dels qui menys tenen i protegeixen als més acabalats. Perquè reclama el que ningú reclama: un marc laboral que no s’acarnissi en els treballadors, jubilacions que no ofenguin a aquells amb qui estem en deute pel treball de les seves vides, generositat amb els immigrants, respecte als drets de les dones a decidir lliurement i responsablement sobre els fills que volen tenir, protecció dels drets i les llibertats individuals conquerides per tots. I perquè ens recorda sense vacil.lacions el que no podem oblidar : les víctimes encara humiliades del franquisme, l’abandó punyent dels sahrauís, la injustícia d’una llei electoral que perjudica greument la seva coalició.
Per tot això votaria a Joan Herrera, si jo visqués a Catalunya. «
El món de la faràndula instal·lada, com sempre, en la seva torre d’ivori!
Jo diria que, seguint l’eslogan de l’Herrera, la crisi es guanya SENSE l’esquerra, no pas AMB ella.
Salutacions i felicitacions pel bloc.
Frederic
Al contrari, Frederic!
Els intelectuals i artistes han baixat a peu de carrer i es mullen… ja no veuen a ZP com opció d’esquerres, sinò Herrera i ICV com a forma d’unir sensibilitats progresistes.
Ah… i gràcies per comentar!
«Progresistes» vol dir que gent que genera «progrés».
A la vista de com han anat i estant anat les coses, vols dir que aquests n’han creat? Ho dubto i molt.
I compte. No sóc gaire sospitós de votar partits de dreta, però crec que de vegades cal votar amb el cap i deixar sentiments i ideologies una mica de banda. Gràcies per deixar opinar.
Estimat Frederic:
Què és el progrés? Una major qualitat de vida, d’ensenyament, de sanitat, de cultura… per a tothom!
Ja sé que l’esquerra no ho ha fet massa bé aquest anys… però també sé que la gent normal no tenim gaires coses i que amb segons quins partits al Govern perderem encara més del que tenim, del que hem guanyat durant aquests últims 35 anys i més enllà. Jo no me resigno i confio encara en gent que pot fer política de manera honesta i que genera progrés, sí, com en Joan Herrera i la gent d’ICV.
I espero que tu, com altres amics, estiguis al meu costat i votis opcions de progrés 😉
Estimat Txerra: no he votat l’amic Joan, sinó un altre amic.
No compto que ell sigui l’única opció de votar partits de progrés, com dius tu.
Al cap i a la fi, que jo recordi totes les eleccions catalanes les ha guanyades un partit que, suposo per a tu, deu representar la dreta catalana, burgesa i antisocial, encara que no sempre amb prou marge com per fer govern.
La pregunta és: vols dir que la població catalana ha estat tan babau com per haver-se equivocat tants cops seguits i durant tant de temps?
ICV pot tenir molt bones intencions –que no les hi nego–, però no compto que tinguin el suport majoritari de la gent.
Potser que hi penseu en els motius.
Gràcies per la feina feta.