Ser cristiano es ser de izquierdas. La frase no es una broma, aunque a algunos sectores del catolicismo más tradicional les pueda parecer que lo es, y de mal gusto.
Pero sólo es preciso bucear en las esencias del cristianismo para recordarlo.
El tema me ha venido a la cabeza leyendo la entrevista que hoy publica la revista Sin Permiso con Oskar Lafontaine.
El político alemán, uno de los fundadores del nuevo partido Die Linke (La Izquierda), creado hace cuatro años a partir de varios grupos de izquierda, asegura:

“Por desgracia pocas personas saben que Die Linke es el único partido que conoce la salida de la crisis”.

Ser cristià és ser d’esquerres. La frase no és una broma, encara que a alguns sectors del catolicisme més tradicional els pugui semblar que ho és, i de mal gust.
Però només cal bussejar en les essències del cristianisme per recordar-ho.
El tema m’ha vingut al cap llegint l’entrevista que avui publica la revista Sin Permiso amb Oskar Lafontaine.
El polític alemany, un dels fundadors del nou partit Die Linke (L’Esquerra), creat fa quatre anys a partir de diversos grups d’esquerra, assegura:

«Per desgràcia poques persones saben que Die Linke és l’únic partit que coneix la sortida de la crisi».


En un momento de la entrevista, llevada a cabo por Jakog Augstein, editor del semanario Freitag, pregunta:

–¿Ha desaparecido la aspiración a los valores universales?
–Se articula más bien de manera inconsciente, con el descontento hacia el neoliberalismo, que ha reducido a los hombres a la categoría de mercancías. Se trata de un desarrollo social mórbido. La gente se da cuenta de que los valores desaparecen cada vez más y más en el campo burgués.
–¿No es tarea de las élites dar a conocer las perspectivas de mejora? O dicho de otro modo: ¿no necesita la gente líderes?
–La idea tiene en un principio raíces religiosas, la idea de igualdad, la idea de que la dignidad del hombre es inviolable, es una idea cristiana. La idea fundamental de la izquierda deriva de la igualdad de los hombres ante Dios, la idea de amor al prójimo. La única tarea de la élite es argumentar a su favor, en el sentido de la Ilustración.

Es una idea interesante que recuerda la bondad de nuestros orígenes religiosos…
Los orígenes reales, no los que la Iglesia oficial y algunos de sus obispos y cardenales practican en connivencia con los poderosos.
En un moment de l’entrevista, duta a terme per Jakog Augstein, editor del setmanari Freitag, pregunta:

– ¿Ha desaparegut l’aspiració als valors universals?
-S’articula més bé de manera inconscient, amb el descontentament cap al neoliberalisme, que ha reduït els homes a la categoria de mercaderies. Es tracta d’un desenvolupament social mòrbid. La gent s’adona que els valors desapareixen cada vegada més i més en el camp burgès.
– ¿No és tasca de les elits donar a conèixer les perspectives de millora? O dit d’una altra manera: no necessita la gent líders?
-La idea té en un principi arrels religioses, la idea d’igualtat, la idea que la dignitat de l’home és inviolable, és una idea cristiana. La idea fonamental de l’esquerra deriva de la igualtat dels homes davant Déu, la idea d’amor al proïsme. L’única tasca de l’elit és argumentar a favor seu, en el sentit de la Il · lustració.

És una idea interessant que recorda la bondat dels nostres orígens religiosos…
Els orígens reals, no els que l’Església oficial i alguns dels seus bisbes i cardenals practiquen en connivència amb els poderosos.