Dissabte passat parlava d’una iniciativa ciutadana, una bona campanya publicitària amb cares conegudes, amb un lema que és tota una declaració de principis: Això només ho arreglem entre tots.
Però aquest país és com és, i quan neix una opció en surten cinc més en contra.
I com l’humor posa les coses al seu lloc, el meu amic Jordi, que sempre està a l’aguait, m’acaba de passar aquest enllaç: Això només ho arreglem sense ells.
Un cop dins del web, a l’apartat Qui som?, expliquen:

Abans de res hauríem de dir-vos qui NO som.
No som pagats per una gran empresa. No estem a sou de cap organització d’empresaris. No ens omplen la butxaca per aquesta web ni Telefónica, ni les Cambres de Comerç. No som Iberia, ni El Corte Inglés, BBVA, Banco Santander, La Caixa, Caja Madrid, Repsol, Cepsa, Endesa, Iberdrola, Red Eléctrica, Mapfre, Renfe, Abertis, Mercadona, Indra, ni la patronal de la construcció, Seopan. No tenim res a veure amb ells. Al contrari, creiem que si s’ha de buscar culpables a tota aquesta situació, és entre aquests noms. Perquè sabem que això ho arreglarem quan acabem amb ells.

Incís. Bona part d’aquestes empreses paguen la campanya de la que us parlava a l’inici. Seguim.

Qui som? Som treballadors i aturats, com tu. Som els que s’estan empassant la crisi mentre que la gran empresa i la banca segueixen embutxacant-se beneficis, aprofitant-se de currants porucs de l’atur i encarregant a estudis de disseny que preparin paginetes per motivar, per seguir guanyant diners a costa de nosaltres. Perquè no t’enganyis, això és l’únic que vol aquesta escòria: més beneficis.
Som treballadors conscients, i ens toca la moral veure com els que ens treuen el pa i ens exploten riuen a la nostra cara. Som el seu enemic. Som els que s’han adonat que el que necessitem de veritat per sortir d’aquesta crisi i de totes les que vinguin, producte d’un sistema econòmic injust i explotador, és una sola cosa: que se’n vagin tots.
Ara bé, nosaltres no us direm què fer. No som del poder. Si algú haurà de tancar la porta a la cara als mafiosos que t’obliguen a vendre el teu cos i ment per un salari, aquest ets tu.

És una altra opció i potser tinguin raó, però la frase final no m’ajuda gens a saber què puc fer, què podem fer, perquè tots sortim endavant.