En aquesta bogeria anomenada NBA, un virus que els passa pel cap i la butxaca als grans jugadors espanyols de bàsquet de tant en tant, acaben de donar carbasses a mitges a en Ricky Rubio, el jove jugador de la Penya.
Per això, m’ha agradat llegir les quatre veritats que Luis Mendiola, un dels millors periodistes espanyols de bàsquet, li retreu a l’encara jugador del DKV Joventut de Badalona en un article d’El Periódico de Catalunya, apropiadament titulat Minnesota … i per què no la Penya?
«És un bon moment perquè ell i aquells que l’envolten puguin restablir els ponts de diàleg amb la Penya. No tindria sentit que Ricky i la seva família s’acabessin llançant els plats pel cap amb la directiva del club que estimen. I, esportivament, és possible que aquesta sortida li sigui més convenient que cap altra.»
Ja veurem el que vol fer. A la seva pàgina web, de moment, sembla que no ho té gens clar.
Suposo que a la seva edat, haver de decidir davant de tants € deu ser difícil. A vegades em pregunto (i ho faig des de la més absoluta ignorància) quina necessitat tenen els esportistes (i molta d’altra gent, artistes, empresaris, polítics…) en guanyar més diners dels que podran gastar ni que visquèssin mitja dotzena de vides.
I sé que la pregunta és estúpida…