Quan era petit somniava amb una bicicleta i la demanava amb insistència als Reis d’Orient. Sempre em van defraudar.
Quan era un nen, jugava amb un gosset a pagès a casa de la meva àvia, però els Reis mai me’l van voler portar al pis on vivia.
Ara, ja gran, demano coses possibles als Mags d’Orient, com unes sabatilles, un cinturó, algun llibre, disc o pel·lícula, no fos cas que, a sobre, em deixin carbó.
Regals i somnis
Deja una respuesta
Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.
No crec que et deixin carbó, que tenim entès que ets un bon jan! 😉
Doncs, si jo pogués deixaria en el teu balcó una bicicleta i un gosset, i faria que per uns intants tornessis a ser un nen.
Ah! I mai, mai, ni els Reis ni els que fan de Reis et deixaran a tu, carbó.
Moltes gràcies, Marta: m’agrada molt això que m’has escrit 🙂