El blog del periodista Txerra Cirbian
Quan era petit somniava amb una bicicleta i la demanava amb insistència als Reis d’Orient. Sempre em van defraudar.
Quan era un nen, jugava amb un gosset a pagès a casa de la meva àvia, però els Reis mai me’l van voler portar al pis on vivia.
Ara, ja gran, demano coses possibles als Mags d’Orient, com unes sabatilles, un cinturó, algun llibre, disc o pel·lícula, no fos cas que, a sobre, em deixin carbó.
Ja sé que avui és l’endemà del dia de Reis, el que ens torna a la realitat, a la dels EROs regalats per les empreses, però vull tornar la vista enrrere unes hores i mirar amb nostàlgia els obsequis deixats a les nostres cases pels Reis Mags d’Orient que, com tothom sap, són republicans.
En general, és en el matí del dia 6 quan els nens (i moltíssims adults) descobreixen meravellats les coses que durant la matinada els han deixat Melcior, Gaspar i Baltasar.
A casa d’uns amics la màgia s’avança al vespre del dia 5.
Sembla més lògic. Si els Mags han desfilat per pobles i ciutats i han començat a descarregar ja els seus regals, potser és millor esperar-los desperts, després del sopar, i així evitem l’estrès del demà. Els petits no necessiten aixecar-se a primera hora i els pares, tampoc.
L’emoció és la mateixa, o més gran, si és possible, i els nens (i adults) són feliços un dia més, unes hores més…
© 2023 Txerrad@s
Tema por Anders Noren — Arriba ↑
