Quan era petit somniava amb una bicicleta i la demanava amb insistència als Reis d’Orient. Sempre em van defraudar.
Quan era un nen, jugava amb un gosset a pagès a casa de la meva àvia, però els Reis mai me’l van voler portar al pis on vivia.
Ara, ja gran, demano coses possibles als Mags d’Orient, com unes sabatilles, un cinturó, algun llibre, disc o pel·lícula, no fos cas que, a sobre, em deixin carbó.
This website uses cookies to improve your experience. We\'ll assume you\'re ok with this, but you can opt-out if you wish. Leer más