Volia acabar la setmana amb unes petites suggeriments per als que us vingui de gust acostar-vos al Priorat, aquesta comarca de excel·lents vins, de la qual ja haureu vist algunes de les fotos que vaig penjar fa uns dies, sense temps per explicar res més.

Encara que fa anys que freqüento Tarragona, i el Penedès en concret, tenia ganes de visitar aquesta zona, per la qual sempre he passat de pressa.
El fet que una antiga companya del diari, l’Isabel Vilà, hagués canviat de vida radicalment, fa uns anys, i s’hagués embarcat en l’arriscada aventura d’obrir una casa de turisme rural, feia més desitjable l’excursió. I en efecte, va merèixer la pena.
La casa d’Isabel es diu Cal Porrerà i es troba al poble de Porrera (el del cantant Lluís Llach i els seus seus cellers, en efecte).

Nosaltres vam estar molt bé, però com que no sóc objectiu, podeu trobar referències a la mateixa a Top Rural i a Enodestino, per exemple.
Té quatre habitacions, a qual més bonica, i encara que només ofereix esmorzars (inclosos en el preu), permet utilitzar la cuina. A més, hi ha prou restaurants al poble com per a satisfer qualsevol.

La nostra opció va ser, precisament, la de realitzar una excursió durant el dia i sopar després al poble. Ho vam fer a La Cooperativa, on vam trobar bons plats i, el millor, un excel·lent vi del Priorat cobrat a preu de botiga, no de restaurant…
Pel que fa a l’excursió, d’un sol dia, vam optar per una ruta circular: Porrera, Venta del Pubill, Poboleda, Escaladei (on hi ha les restes de l’antiga Cartoixa d’Escaladei), la Morera de Montsant, Cornudella de Montsant i Siurana, un dels pobles més bonics de la comarca, situat sobre un promontori rocós des d’on es domina una magnífica vista de les muntanyes de la serra de Montsant i del riu i el pantà de Siurana, situat als seus peus.
Abans d’emprendre el retorn cap a Porrera, a Siurana vam fer una paradeta per dinar al restaurant homònim i on, quina casualitat, també hi era un ex-alt càrrec de la televisió espanyola amb la seva parella.
En aquests casos, la meva opció es «no conèixer» al famós de torn… No cal, oi?