Guía de Costa Rica Aquest és el relat d’un viatge a Costa Rica.
Com correspon a un bloc, ho publico en format invers: podreu llegir-lo de sota (entrada més antiga) a dalt (la més nova), encara que literàriament sigui una narració contínua.
Cada capítol correspon a un dia.
El començo avui i correspón a l’11 de juliol, el dia anterior al nostre viatge.
Algunes setmanes abans, ens havíem inclinat per una proposta d’Iván, un empleat de l’agència de viatges que tinc al costat de la meva feina…
Era un circuit pel país centreamericà de la majorista Mundicolor, denominat “Parques Nacionales al Completo”. Aquest “tots” es concretava en nou nits que, com es veurà, acabaria traduint-se en vuit dies: quatre de viatges entre zones per les peculiars carreteres costa-riquenys (ticas, a partir d’ara) i quatre de gaudi dels propis parcs del país, que té un total de 27.
Per què des de l’11? Perquè així puc explicar alguns preparatius que potser li serveixin a altres viatgers.
Aprofitem per comprar diverses coses bàsiques. Per exemple, la guia, llibre bàsic on els hagi, encara que després es consulti molt menys, i el material antimosquits. Assessorats per la meva amiga Asunción, optamos per la Lonely Planet i pel repel·lent Relec, l’únic que li ha donat a ella resultat i que només trobem en farmàcies.

A la farmàcia
En la farmàcia també comprem uns apòsits Compeed, el millor remei per a les butllofes, així com una farmaciola bàsic en el que no podia faltar ni el Fortasec, per al cas de les probables diarrees tropicals, ni el contrari, atès que la dieta tica es basa en l’arròs i els fesols.
En el Mercadona més pròxim comprem, a més, un aerosol per fumigar l’habitació per les nits i un d’aquests endolls que serveixen per espantar insectes. Exagerats? Ni de bon tros. Ja ho veureu, ja…

Roba i calçat
Un altre dels consells que li demanem a Asunción va ser sobre quin tipus de roba devíem portar-nos. La resposta: pantalons llargs i samarretes de cotó i botes o calçat còmode, adequat per caminar sota la pluja…
Sí, sí, pluja: a Costa Rica estan en plena estació humida i plou cada dia. Si tens sort, ho fa a la nit.
Així que ens acercamos a la tenda en la qual ens havíem comprat dies endarrere unes botes de gore-tex (havíem de provar-les abans, per allò de les possibles butllofes) i adquirimos unes capelinas, aquests impermeables lleugers, barats i de pur plàstic, que són perfectes per no calar-te amb els habituals xàfecs tropicals.
Proveïts amb les compres, tocava fer la maleta. Dos, millor que una, i amb tot ben repartit, no fos que la companyia aèria ens perdés alguna.