El blog del periodista Txerra Cirbian
Mi primera prueba con Twitpic, una herramienta que permite subir fotos desde el móvil y compartirlas a través de Twitter, por ejemplo.
Era esta misma tarde, en la entrada del Museu Nacional d’Art de Catalunta, en Montjuïc, en Barcelona.
Powered by Twitter Tools
Powered by Twitter Tools
Em segueixen sorprenent les possibilitats de la xarxa a l’hora d’unir esforços al voltant d’una idea o una iniciativa comuna. El que abans ens costava dies o setmanes, ara ho podem aconseguir en minuts o hores. Com el el Blog Action Day.
La gent d’Actuable és al darrere d’aquest Día d’Acció dels Blocs al nostre país, encara que n’hi ha moltes més organitzacions implicades.
De fet, a aquestes hores (10 del matí), ja hi havia un centenar de blocs (amb més de 300.000 lectors potencials) disposats a parlar del tema d’aquest any, que tracta sobre l’aigua, o millor, sobre l’escassetat d’aigua en moltíssimes parts del món.
Seguir leyendo
Me siguen asombrando las posibilidades de la red a la hora de unir esfuerzos en torno a una idea o una iniciativa común. Lo que antes nos costaba días o semanas, ahora lo podemos lograr en minutos u horas. Como el Blog Action Day.
La gente de Actuable está detrás de este Día de Acción de los Blogs en nuestro país, aunque hay muchas más organizaciones detrás.
De hecho, a estas horas (10 de la mañana), ya había un centenar de blogs (con más de 300.000 lectores potenciales) dispuestos a hablar del tema de este año, que trata sobre el agua, o mejor, sobre la escasez de agua en muchísimas partes del mundo.
Ja fa dies que tenia pendent citar-vos aquest tema, que em va descobrir el meu col·lega andalús Santi Pérez, a partir d’una referència al diari El País.
Es referia al fet que el fotògraf i columnista William Gottlieb, àlies Míster Jazz, havia donat el seu arxiu al Congrés dels Estats Units perquè fos d’accés públic.
La Biblioteca del Congrés ha digitalitzat els seus treballs i els ha col.locat a internet, sense restriccions d’ús. Ho ha fet en la xarxa social de fotografies Flickr, on tots podem veure-les.
Però més enllà d’aquesta excel·lent notícia per a tots els enamorats del jazz i de la fotografia, he vist que aquesta entitat té diverses col·leccions més, des d’imatges de Lincoln fins a retrats de dones, des de les guerres fins a viatges.
A més, també tenen una col·lecció de diaris, revistes i altres publicacions que faran les delícies de qualsevol periodista.
Hace ya días que tenía pendiente citaros este tema, que me descubrió mi colega andaluz Santi Pérez, a partir de una referencia en el diario El País.
Se refería a que el fotógrafo y columnista William Gottlieb, alias Míster Jazz, había donado su archivo al Congreso de Estados Unidos para que fuera de acceso público.
La Biblioteca del Congreso ha digitalizado sus trabajos y los ha colocado en internet, sin restricciones de uso. Lo ha hecho en la red social de fotografías Flickr, donde todos podemos verlas.
Pero más allá de esta excelente noticia para todos los enamorados del jazz y de la fotografía, he visto que esta entidad tiene varias colecciones más, desde imágenes de Lincoln hasta retratos de mujeres, desde las guerras hasta viajes.
Además, también tienen una coleccion de diarios, revistas y otras publicaciones que harán las delicias de cualquier periodista.
M’arriba un correu electrònic de Ferran P. Vilar, autor del bloc Usted no se lo cree, que em recorda que demà, diumenge, 10 octubre 2010 (aquest 10 del 10 del 10 del títol) es mobilitzaran milions de persones en contra del canvi climàtic en l’anomenat Dia Internacional de Solucions Climàtiques.
És una convocatòria llançada per 350.org, una organització ecologista internacional…
Me llega un correo electrónico de Ferran P. Vilar, autor del blog Usted no se lo cree, que me recuerda que mañana, domingo, 10 de octubre del 2010 (ese 10 del 10 del 10 del título) se movilizarán millones de personas en contra del cambio climático en el llamado Día Internacional de Soluciones Climáticas.
Es una convocatoria lanzada por 350.org, una organización ecologista internacional.
Powered by Twitter Tools
Powered by Twitter Tools
Ja sabeu que portem diversos mesos en què les vendes de cotxes han caigut en picat.
De la mateixa manera, algunes cases de motos han augmentat les seves. Un venedor d’una coneguda firma taiwanesa em deia que és com un dòmino: «Molts dels urbanites que abans anaven en cotxe, ara van en moto, i els que anaven en moto, s’han passat a la bici o van caminant a la feina.»
Bé… el que us deia: en això de les vendes de cotxes, resulta que els models més venuts solen ser els més baratets, com en el cas de les motos, però si mireu bé les llistes, els que no han sofert cap crisi són els automòbils més cars (berlines, esportius i tot terrenys).
Per què serà? Potser que els únics que no pateixen la crisi són els de sempre?
Ya sabéis que llevamos varios meses en que las ventas de coches han caído en picado.
De la misma forma, algunas casas de motos han aumentado las suyas. Un vendedor de una conocida firma taiwanesa me decía que es como un dominó: «Muchos de los urbanitas que antes iban en coche, ahora van en moto; y quienes iban en moto, se han pasado a la bici o van caminando al trabajo.»
Powered by Twitter Tools
Els periodistes que treballem en premsa escrita diària hem dut a terme avui la vaga general que demà, el 29-S, farà tot el món.
La raó és senzilla: l’absència de diaris als quioscos fa més evident l’atur general i, a més, la possibilitat que aquests estiguin tancats faria augmentar les pèrdues dels seus editors.
Los periodistas que trabajamos en prensa escrita diaria hemos llevado a cabo hoy la huelga general que mañana, el 29-S, hará todo el mundo.
La razón es sencilla: la ausencia de diarios en los quioscos hace más evidente el paro general y, además, la posibilidad de que éstos estén cerrados haría aumentar las pérdidas de sus editores.
Aún así, es probable que mañana se vean periódicos en algunos puntos de venta. Hay empresas que han decidido sacar a la calle sus productos utilizando todos los medios necesarios para ello. La indiferencia en muchos casos, y las presiones y el miedo, en otros, han llenado algunas redacciones.
Lástima: los periodistas deberíamos ser los primeros en dar ejemplo. Sobre todo de cara a los más jóvenes…
Seguir leyendo
Des de Glendalough, el lloc del que us parlava l’altre dia, vam anar cap a Belfast, la capital d’Irlanda del Nord.
En puritat, és una ciutat anglesa, la segona més gran de l’illa després de Dublín, i això es nota pel que fa passes la línia fronterera, ara invisible: els rètols a l’autopista varien lleugerament i les milles substitueixen els quilòmetres.
Volíem anar a Belfast, perquè era el nucli de referència en l’enfrontament entre les comunitats republicana i unionista, que ens ha recordat sempre al problema del País Basc per l’existència de l’IRA, allà, i d’ETA, aquí.
La Viquipèdia us ofereix un breu relat d’aquest conflicte, del qual cito el seu inici:
El conflicte d’Irlanda del Nord va ser un conflicte violent per l’estatus polític d’Irlanda del Nord, que va provocar gran pèrdua de vides humanes durant la segona meitat del segle XX. Va enfrontar, d’una banda, als unionistes d’Irlanda del Nord (de religió protestant, majoritària a la regió), partidaris de preservar els llaços amb la Gran Bretanya, i d’altra banda als republicans irlandesos, generalment de religió catòlica i demogràficament minoritaris , partidaris de la independència o bé la integració de la província a la República d’Irlanda, país de religió catòlica. Tots dos bàndols van recórrer a les armes, i la província es va enfonsar en una espiral de violència que va durar des de finals de la dècada de 1960 del segle XX fins a la signatura de l’Acord de Divendres Sant, el 10 d’abril de 1998, que va establir les bases de un nou Govern, en el qual catòlics i protestants comparteixen el poder.
Per tot això volíem veure la capital de l’Ulster, amb algunes visites molt clares: la zona oest, on es concentren els murals pintats pels protagonistes del conflicte, el centre de la ciutat i el barri universitari, on havíem trobat un modern B & B (de fet, un petit i acollidor hotelet) que complia amb escreix l’objectiu desitjat: net, ampli, tranquil, amb wifi, no molt car i amb pàrquing.
Triem el Tara Lodge, del qual podeu llegir la meva crítica a TripAdvisor.
Només ens vam equivoquem en el preu: vam llegir-ho malament; eren de 65 a 85 lliures, xifra que en euros ascendia de 75 a 100 euros.
Desde Glendalough, el lugar del que os hablaba el otro día, nos fuimos hacia Belfast, la capital de Irlanda del Norte.
En puridad, es una ciudad inglesa, la segunda más grande de la isla después de Dublín, y eso se nota en cuanto pasas la línea fronteriza, ahora invisible: los letreros en la autopista varían ligeramente y las millas sustituyen a los kilómetros.
Queríamos ir a Belfast, porque era el núcleo de referencia en el enfrentamiento entre las comunidades republicana y unionista, que nos ha recordado siempre al problema del País Vasco por la existencia del IRA, allí, y de ETA, aquí.
Powered by Twitter Tools
© 2026 Txerrad@s
Tema por Anders Noren — Arriba ↑
