Fa uns dies parlava de Noruega, on vam estar una semaneta i mitja de vacances.
Aprofitant l’estada, diumenge passat vaig publicar un reportatge al diari El Periódico, que podeu trobar en format pdf en aquest enllaç o en format text a En Profunditat.
Recordo que dies abans de començar el viatge vaig demanar consell als companys de la llista de l’Internauta. La resposta va ser molt positiva: a tothom ens agraden els països nòrdics.
Alguns, com ara la Joana, l’Erinska i en Joan, em vam donar tot tipus de consells i uns itineraris que he re-seguit en bona part. Gràcies a ells vaig poguer planificar bastant bé el viatge, al marge d’agències.
Quan ja tenia clar que volia anar-hi, el cuc que tot periodista té a dins em va impulsar a anar un pas més enllà… Se’m va acudir fer un reportatge sobre com anar, viatjar i sobreviure al país més car d’Europa amb un presupost català.
I en aquest apartat vaig trobar suport per part de l’Oficina de Turisme de Noruega a Madrid, on van ser molt i molt amables. Per exemple, gràcies a la seva ajuda vam trobar el B&B d’una família encantadora al poble d’Øye, seu d’un dels hotels històrics més famosos de Noruega, el Union.
El B&B és una granja amb una part de la casa destinada a donar llit (de moment no dónen esmorzar), amb preus raonables: 200 corones per persona i nit (2.500 corones per tot l’apartament una setmana).
Com sempre que es viatja, la part més maca és l’humana; el contacte amb la gent… Així, vam descobrir que la senyora de la casa, Edith, havia gravat un parell de discos –que ens va regalar–, que una de les seves filles també cantava (i molt bé, per la gravació que vam sentir) i que una altra filla era pintora. I tot, en un raconet del món, entre fiords, al mig de Noruega.
Amb ells vam fer una petita excursió a una muntanya propera, on vam gaudir d’un paisatge que no té res a envejar al de Geiranger i a altres fiords famosos.
L’excursió em va permetre descobrir també que a Noruega també hi viuen uns animalots tant petits i emprenyadors com… les nostres paparres.