No haurà d’anar a l’oficina…

Per pèls, no s’em va escapar una riellada.
Els pocavergonyes que envien correus-brossa ja no saben que inventar, però el que em va escriure ahir (i suposo que a uns quants milions de persones més) signava la seva carta com «Parker Stein».
Un bon nom i cognom, sí senyor.
Si fos de la branca dels Parker, podria ser parent de Charlie Parker (el saxofonista), Dorothy Parker (l’escriptora) i fins i tot de Sarah Jessica Parker (l’actriu de Sexe a Nova York).
Si vingués dels Stein, se m’acut ara la també escriptora Gertrude Stein o l’actor i guionista Ben Stein.
Però tornem als detalls de la missiva, en la que corregeixo els inexistents accents i les faltes ortogràfiques.

«Hem estudiat el seu currículum i li volem oferir feina.
No haurà d’anar a l’oficina.
Necessitareu:
1. De 4 a 7 hores lliures al dia.
2. Bústia personal de correu a internet.
3. Telèfon per comunicació.
Si us interessa, escriviu una carta al nostre administrador a l’adreça: «feyenktblo» seguida del típic Hotmail.
A la carta escrigui sobre vostè, indicant el seu nom i edat.
Totes les instruccions sobre la feina se li enviaran a la carta de resposta. «

Oh … que bé! Treballar sense haver d’anar a l’oficina. Tele-treballar. La il·lusió de qualsevol pencaire…
Sort que sempre hi ha algun element en aquestes coses que et fa sospitar, començant pel títol i l’assumpte del missatge: «El trabajo hermoso en la crisis!». Així, tal com ho escric.
I després, l’estil, les faltes d’ortografia, un correu electrònic que no correspon a cap empresa… I el millor: l’adreça electrònica del remitent… La meva! Sí senyors, la meva pròpia adreça. Vaja, que m’ho enviava jo mateix.
Maleïts spammers: juguen amb la salut de la gent, amb la necessitat d’una feina…
Que els bombin!