Normalment no llegeixo gaire la Lucía Etxebarria, però en unes hores ho he fet per partida doble. Glub.
1. Ahir a la nit, després de la feina –els periodistes treballem sovint en diumenge i sense importar que sigui Sant Joan–, vaig donar un cop d’ull al Magazine dominical de La Vanguardia. De sobte vaig veure un titular que em va fer llegir l’últim article de l’escriptora: «La gran estafa del carnet de conducir».
Com acabo de patir tal desgràcia en carn del meu fill, no vaig poder deixar d’aplaudir-la. Entre d’altres coses, diu: «El fet que (…) el resultat de l’examen pràctic depengui d’uns funcionaris examinadors la decisió dels quals no es pot impugnar i el criteri dels quals sembla tan arbitrari com inapel·lable; el fet que quan un alumne suspèn hagi de tornar a pagar un mínim de vuit classes, a 25 euros cadascuna (… fa) que molts ens preguntem quin és el control cap a aquests funcionaris i les seves decisions, i per què ningú vigila que les seves bones relacions amb les autoescoles no passin d’això i no hagi interessos ocults que engrandeixin les arques dels uns i dels altres. Jo de moment, estic pensant seriosament a muntar una Associació de Víctimes de les Autoescoles».
2. Avui, mentre prenia un cafè al bar, l’he tornat a veure a la contraportada del diari gratuït ADN. Amb el títol de «Se busca famoso», diu: «Després de enterarme que Maite Zaldívar ha cobrat 200.000 euros per la seva intervenció en dos programes del cor i que Raquel Mosquera s’ha embutxacat uns 70.000 de l’ala, que és bastant més, en els dos casos, del que jo guanyo a l’any per asseure’m devant l’ordinador a escriure articles com aquest i novel·les de 500 pàgines, he decidit inserir en aquest espai el següent anunci: “Dona viscuda i mal parlada, de verb àgil i físic no espectacular però sí fotogènic, que donaria bé en un plató, amb àmplia experiència en temes de maltractament, infidelitats, sexe i drogues, busca famós de pelatge dubtós però d’alt caché, a poder ser corrupte, per organitzar muntatge. Repartiment de guanys al cinquanta per cent.»
Jo m’apunto a les dues coses.