Lletres callades

Fa uns anys, dins una botiga que l’empresa d’ordinadors Ahtec tenia a la Gran Via de Barcelona, hi vaig conèixer al venedor, un noi anomenat Dany que exercia a mitges de comercial i mitjanes de informàtic.
Un bon dia vaig trobar a un altre venedor a la botiga, que em va dir que el seu company ja no treballeva a l’empresa i que havia marxat o havia estat acomiadat.
No gaire temps més tard, la botiga va tancar, com els ha passat a altres firmes del sector, com ara Pricoinsa, de la qual també era client assidu. I és que el triangle de la informàtica, que va tenir la seva edat d’or durant uns deu anys, fins al 2008, a la ronda de Sant Antoni i voltants, va començar a trencar al mateix temps que el totxo i la societat espanyola, en general.
D’en Dany sabia que era un bon aficionat a la música, que li agradava escriure cançons i cantar-les. Per això em va fer molta il.lusió quan, un dia, em va arribar un missatge seu. M’anunciava que havia obert una pàgina a Myspace.
Era maig del 2008 i llavors vaig escriure en aquest mateix bloc el següent:

«Informàtic a la seva vida quotidiana, Danny Cruz és un cantant a descobrir… Sona al Manolo García d’El último de la fila, però té un to propi. Li pots escoltar a la seva pàgina de Myspace, on ha publicat tres cançons: Lletres callades, Plou sobre mullat i Records. Sonen molt bé.»

De tant en tant, m’han arribat notícies seves. Però en aquest món on tot és rapidesa i immediatesa, la seva carrera em semblava lentíssima.
Ahir mateix em va fer arribar aquest vídeo seu en què em anuncia, per fi, que ha enregistrat el seu primer disc i que al març començaran les actuacions en directe.
Espero que tingui sort, perquè la cosa està xunga, i més en l’univers de la música. Ell i els seus companys miren cap endavant