Seguint amb els regals culturals, el dia de Reis en vam rebre un: dues entrades per a acudir a un espectacle realment recomanable: Tranuites Circus, al Teatre Nacional de Catalunya; un espectacle de «teatre visual i circ», com ho defineixen el seu creador, Lluís Danès, i que inclou l’actuació en directe d’en Lluís Llach.
A la llarga cadena d’actuacions prèvies a la seva anunciada retirada, el cantant de Verges posa la banda sonora, excel·lent, com sempre, als diferents números dels tranuites, els personatges de la funció.
Des d’un punt de vista teatral, hi ha dues escenes destacables: un irònic i grotesc sopar d’una parella de burgesos; i la poètica, frustrada, interpretació del Llac dels cignes per part d’un anec lleig, una ballarina amb cistells en els peus, en lloc de sabatilles de ballet.
Dins l’apartat de circ n’hi ha alguns que deixen fred, d’altres que són correctes, com el d’en Jorge Albuerne i el seu treball amb la perxa xinesa, i un parell més que estan molt bé: el de la contorsionista Ane Miren, que trasllada l’esperit viatger d’Ítaca, el «més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l’avui que ara us encadena», a una maleta de pell on hi fica el seu petit cos; i l’altre, maquíssim, de l’equilibrista Manolo Alcántara sobre la corda fluixa al so d’Amor particular.
Si s’observa cada part de forma aïllada, hi ha dèficits clars. Però el muntatge –breu, de poc més d’una hora– és «un muntatge fortament visual, ben il.luminat, en què brilla el conjunt, la força de la imatge», com assenyalava en Gonzalo Pérez de Olaguer a El Periódico, i molt «suggeridor», com deia la Begoña Barrena a El País.
Evidentment, no està a l’alçada d’un Cirque du soleil, com l’ha qualificat algun entusiasta, però sí té una gran dignitat, la qual mereix els grans aplaudiments amb els quals el públic acomiada l’obra, posat en peus.
Llach i el circ
Responder a circquetincson Cancelar la respuesta
Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.
Hola,Cal comparar la dignitat de tranuites amb el circ du soleil?. Es que jo comparo les obres del teatre nacional amb les del teatre nacional de França??.Es que el circ sempre ha de demostrar que és digne??Per mi l´espectacle aguanta al teatre nacional per que és un concert del Lluís Llach i per que hi ha una gran escenografia. En quant al circ he vist a tots els artistes en situacions molt mes dignes.
En primer lloc, gràcies pel teu comentari al meu bloc, Joan Ramon!Deies si calia comparar la dignitat de Tranuites amb el Circ du Soleil… Doncs potser sí, perquè des de feia anys el circ estava bastant rovellat fins que va aparèixer aquesta gent… La seva aportació a la innovació d’aquest art ha esta bàsica pel circ en general… això sense treure cap mèrit a gent com el Raluy, el Circ Cric i el Circ d’Hivern. Quan parles de comparar obres del TNC amb les del Teatre Nacional de França, jo crec que és molt i molt sa fer-ho… Grans i petits directors i actors de teatre, des de Pasqual a Flotats, es passegen pels teatres de tot el món, miren, comparen i fan les seves adaptacions.I sí, crec que el circ ha de demostrar que és digne… Qualsevol espectacle ho ha de fer… S’han de fer les coses ben fetes i no tan sols esperant que et donin una subvenció.
Llavors estem completament d´acord. S´han de fer coses ben fetes i no tant sols esperant que et donin una subvenció.Tant el circ cric com el cirque du Soleil es van fundar a principis dels anys vuitanta. En un país d´uns sis milions d´habitants: El Quebec o Catalunya per a alegrar una mica la vida. Els dos van fracassar econòmicament, als dos els hi varen prometre les administracions que els hi comprarien una carpa. El Cirque du Soleil es a hores d´ara l´empresa d´espectacles vivents mes rica del món exportant circ per tot arreu. (Be, per tot arreu no, per exemple ha anat dos cops a França i no els hi ha funcionat, potser per que ja hi ha prou circ.)Per això l´Ajuntament de Barcelona els hi regala el lloguer de l´espai que utilitzaran. Al Circ Cric no li van pagar la carpa i es va ajornar, i el Tortell poltrona va fundar Pallassos sense fronteres, un ONG que porta amor per tot el món, fins i tot a França on hi ha també algunes seus.Potser m´estic allargant massa, un altre dia parlarem del rovell del circ (et refereixes a Catalunya o en el món) i com no també parlaré de subvencions.Es digne el circ d´hivern? Es digne que la producció pública més important dels últims anys a Catalunya sigui molt sensiblement inferior en nivell econòmic a les de teatre o dansa? i que hagin de compartir espai amb molts col·lectius, ja que es un ateneu i és per tothom.Això només es pot respondre comparant amb altres llocs.A Madrid de moment, ja tenen circ estable. Jo no hi entenc de blogs, si vols que no opini més només m´ho has de dir. Gràcies per respondrem.
Ben al contrari, Joan Ramon!Crec que una de les millors coses que té la xarxa i aquests blocs és precisament la possibilitat d’opinar.Com diuen els filòsofs de Pensament.com, la dialèctica és l’art de la conversa i la discussió, a més a més d’un sistema de pensament (Hegel) i mètode d’interpretació de la realitat (Marx)Fins aviat!