Sembla, amics, que ja hi ha acord per mantenir el sistema públic de pensions. O sigui, que per salvaguardar-les i que no les esborrin de cop, els sindicats han pactat amb el Govern el mal menor.
La veritat és que hauran de explicar molt bé l’assumpte, perquè en aquests moments, sobretot els que ens acostem a l’edat de jubilació, tenim la sensació que se’ns posa la meta molt més enllà que a altres en plena cursa. Vaja, que se’ns fa trampa.
No entenc que havent l’atur juvenil que hi ha en aquests moments, s’allargui la nostra vida laboral, llevat que sigui una cosa voluntària.
De la mateixa manera que no entenc les prejubilacions (acomiadaments maquillats, en realitat) de companys de 50 i pocs anys a Televisió Espanyola, Ràdio Nacional i altres mitjans.
I això ho trasllat a altres professions i empreses, on es prescindeix de persones amb experiència en els seus llocs de treball per a contractar a altres, sense ella, amb l’excusa d’abaratir costos.
Estic tan confós com enfadat i necessito que algú m’ho expliqui alt i clar.
No us passa el mateix?
Les pensions
Deja una respuesta
Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.
No estic d’acord amb que s’hagi «acordat» el mal menor; s’ha implantat el que el govern ja va dir abans de començar les negociacions que faria, i que va endurir en el seu discurs per acabar en aquest mateix punt inicial.
Es pot entendre que UGT i CCOO han preferit salvar la papeleta, perquè el moviment obrer passa pel seu pitjor moment en probablement més de 150 anys, però no es pot maquillar com a positiu quelcom que no és. És una merda, però és una merda que ara com ara ens l’haurem de menjar.
D’altra banda, és evident que se’ns fa trampa, perquè ens fan d’agents de vendes de pensions privades que a tot el món s’enfonsen periòdicament i converteixen els jubilats en els primers miserables.
Hem de reconquerir l’estat del benestar, que hem perdut amb 30 anys de pensar-nos que érem rics i que això duraría.