Mentre treballava en el seu hort, l’altre dia li explicava al meu pare el somni de tenir una casa de turisme rural.
Temps enrere, una companya havia deixat tot i s’havia anat al Priorat. Gràcies a molt esforç i treball, ara sobreviu. Les seves habitacions són correctes, els banys, nets, i el desdejuni, adequat. Tot això, amb uns preus correctes, gens desorbitats.
Li explicava la idea al meu pare i la possibilitat de construir un hivernacle de disseny, a força de cristall i acer, i allotjar allí mateix als turistes, en contacte amb l’aire fresc de la muntanya i la gespa acabada de regar. A la nit podrien mirar el cel sota un sostre de vidre i al matí, una llesca de pa amb oli i un fuet. I per tot això cobraria bé, molt bé…
Seria el negoci perfecte.
El meu pare em va mirar de reull: «Escolta, fill, que tu no ets la Fina Puigdeval».