Potser molts joves no li coneguin, però el brasiler Leonardo Boff és un dels teòlegs que millor han difós, de paraula i obra, la teologia de l’alliberament.
Per això és benvinguda una entrevista com la que ahir li feia Lluís Amiguet a La Contra de La Vanguardia. Llàstima que no ens fem més reçó de persones així.
Entre d’altres coses, Boff explicava el següent, sobre un cardenal de la cúria romana que li va donar a elegir entre estar callat i Filipines o Corea:
— Li vaig preguntar al cardenal si allà podria seguir parlant, escrivint, ensenyant… Va respondre: «No podràs, perquè t’ordenem estar en silenci en un convent».
— I llavors vostè es va negar a obeir.
— Perquè ja no es tractava d’humilitat, que és una virtut, sinó d’humiliació, que és un pecat. Un teòleg només té la paraula per seguir viu, i negar-se a usar-la és morir. Així que vaig abandonar el sacerdoci.
— Manté vostè un ministeri universal.
— Soc un gitano teològic, però convençut de seguir defensant la meva fe, que no és l’única veritat. I en això dissenteixo de Roma.
Un home exemplar.