Lectors

Una de les satisfaccions de qualsevol escriptor és el contacte amb els seus lectors. Quin digui que escriu per a què «no» li llegeixin, menteix. Tots escrivim per a algú.
Per a l’autor d’un bloc, d’una bitàcola, el comentari que et deixa qui et llegix acostuma a ser agradable, perquè deixar escrites quatre frases, encara que no sempre siguin elogiosas, sinó crítiques, també costa.
N’hi ha bloggers als quals coneixes i els comentaris dels quals són molt agraïts. Per exemple, Lo Vilot, veterà company de la llista de l’Internauta, de verb fluid i entusiasta; el seu weblog és un pou de curiositats i de reflexions. O en Benjamí Villoslada, professional de la informàtica i apassionat defensor del programari lliure.
La ficció d’Un basc a Catalunya m’ha permès conèixer a desconeguts autors que han deixat algun comentari. En el meu paper de Joseba, el primer en donar-me la benvinguda va ser en Marc Palaus, un jove de Granollers, autor de Calia un altre blog? El segon va ser l’Esteve M. Costa, autor d’un diari d’atractiu títol: Dies estranys. Un altre noi, que signa Flop, i la icona del qual il·lustra aquest escrit, em va animar a rebel·lar-me contra la dictadura de les teleseries.
Algú que signava com Sugus no va deixar adreça (encara que podria ser aquesta), i un noi de Berga, autor de La ferradura verda, va citar poèticament «tots els colors del verd». Finalment, Greips, un jove del barri barceloní de Gràcia, autor de Despensaments, va deixar un comentari de comiat i esperança.
Jo us proposo llegir els seus blocs i també els enllaços d’altres diaris que ells recomanen.
És apassionant.