Escric avui l’últim capítol d’aquest estiu dedicat a la Bretanya francesa, el de la Pointe du Raz.
La Viquipèdia ho explica així:

És un promontori que es troba a la costa atlàntica, al departament del Finisterre francès. És l’extrem occidental de la península de Cornouaille. Rep el nom del Raz de Sein, el perillós estret que el separa de l’illa de Sein. Es caracteritza per un fort onatge i la presència de vents molt forts.

Però si aneu a la Wiki francesa, hi ha moltíssima més informació.
Una vegada situats, segueixo…

Nosaltres veníem des de la tranquil·la i solitària Pointe du Milier, mentre que la punta de Raz era el més semblant a un pelegrinatge: calia fer cua per entrar amb el cotxe i, a més, havies de pagar sis euros per aparcar. Asseguren que es tracta d’un peatge que ajuda a mantenir el lloc. És possible, perquè tot està net i polit, i dóna feina als més joves del poble.

Vam optar per caminar fins a la punta des de la recepció, on han muntat una exposició sobre el lloc, amb audiovisual inclòs, perfecte per quan vas en família i amb nens petits. Per aquests i per a gent gran hi ha un autobús que recorre el quilòmetre i mig que hi ha fins al far en uns minuts.

La vista és esplèndida i, amb bon temps, com vam tenir nosaltres, hi ha molts excursionistes que hi descansen i es menjen un entrepà, mirant al mar, com els turistes de la foto, als que sotjaven un parell de gavines sense cap por als humans. Això sí, he vist fotografies de les onades, amb mal temps, i allà segur que no hi pares ni un minut.
Després de la caminada vam optar per quedar-nos a menjar en un dels restaurants del complex, els  Pirates de la pointe. Sense fer massa honor al seu nom, ens van atendre la mar de bé, el dinar va ser correcte i ens van cobrar de manera ajustada.
A primera hora de la tarda, vam emprendre el retorn.
Les vacances s’acabaven i calia fer les maletes…