En aquests moments en què tots els mitjans de comunicació es bolquen a mostrar la marea blava que ens inunda, que ha negat la immensa majoria dels ajuntaments espanyols, val la pena rescatar un parell d’articles que acaba d’púbica la revista Sin permiso.
Es tracta de Mejor al revés: ¿cuál es la alternativa real al Movimiento del 15 de Mayo?, d’Antoni Domènech, editor general d’aquesta publicació, i Palabras del 15 de Mayo, de Carlos Taibo, profesor de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Madrid.
Domènech ens recorda, entre altres coses, que tenim una llei electoral molt poc democràtica:
«L’actual llei electoral antidemocràtica, condemnant definitivament a la marginalitat, entre altres veus polítiques dissidents, a la tercera força política espanyola (Esquerra Unida i ICV, que, conservant miraculosament encara un milió de vots, té ara mateix només dos diputats, tres vegades menys que el minúscul PNB socialcristià.»
Taibo, per la seva banda, també incideix en això:
«En diuen democràcia i no ho és. Les principals institucions i, amb elles, els principals partits han aconseguit demostrar la seva capacitat per a funcionar al marge del soroll molest que emet la població. Els dos partits més importants, en singular, escenifiquen des de temps enrere una confrontació aparentment severa que amaga una fonamental comunitat d’idees. Tots dos mantenen a les seves files, per cert, a persones de més que dubtosa moralitat. No és difícil endevinar el que hi ha al darrere: en els fets són formidables corporacions economicofinanceres les que dicten la majoria de les regles del joc.»
Unes regles, que, sense anar més lluny, pretenien deixar fora d’aquest joc als 313.000 votants de Bildu al País Basc.
Vistos els resultats d’ahir, com és possible que els més de 1,6 milions de vots d’aquesta tercera força política (IU-ICV) no es tradueixin en pràcticament res davant els 773.000 de CiU o els 327 del PNB, per exemple? I aquí a un any, es repetirà el fenomen, si no fem res per evitar-ho.
Comparteixo en certa manera les opinions de Taibo i Domènech: el nostre sistema actual necessita correccions que ho facin més democràtic.
Em preocupa el gir a la dreta d’aquest país, fins i tot en zones on la corrupció campa a plaer.
No sé com podem afrontar el descontentament d’àmplies capes de la nostra societat-que no només són els indignats acampats en moltes places, sinó molts més-que no confien en absolut en els partits tradicionals … Un descontentament que pot esclatar en qualsevol moment, perquè la crisi i l’atur són ja insuportables. Qui no té res a perdre pot actuar de la forma més extrema possible.
Una cosa haurem de fer des de les opcions progressistes per animar els milions d’abstencionistes, als més de mig milió de persones que han votat en blanc, que hi ha opcions que els representen i que no són els dos grans partits espanyols, les polítiques econòmiques no crec que variïn substancialment.
Joan Herrera, líder d’ICV, va ser potser l’únic que va fer ahir a la nit un exercici de reflexión reflexió sobre el fenomen i els indignats:
«Amb aquests resultats, el que farem a partir de demà és treballar per ser la veu de molta gent d’esquerres i hem d’entendre que tenim una responsabilitat: ser la veu de la gent que vol una altra sortida de la crisi».
Com deia aquell paperet de la foto: canvia el present perquè el futur sigui teu
Si, però ull amb els canvis en el sistema electoral. L’altre dia a la concentració de Sol hi havia qui demanava que hi hagués «circumscripció única» a tot l’estat. Això seria bo per Izquierda Unida (guanyarien alguns escons) però a la pràctica reforçaria encara més als dos grans partits (PP i PSOE) i faria saltar a trossos l’anomenada Espanya plural (els partits d’àmbit autonòmic perdrien pes). Realment el bipartidisme és la solució als mals de l’actual sistema democràtic espanyol? Realment la gent s’hi sentiria més representada i més propera als polítics amb un Congrés i un Senat d’aquestes característiques?
No ho crec, Toni… Encara que tampoc ho plantejo com a sol·lució definitiva.
Dins l’àmbit català també ens passa. Quantes vegades PSC ha guanyat en vots però no en número de regidors i parlamentaris?
Em sembla que s’haurien de fer algunes correccions a la llei electoral, però s’han d’estudiar bé, precisament per a què els partits petits no desapareguin de l’espectre parlamentari.