Aquest dissabte vam anar a veure al Teatre Goya a la Camut Band (nom que remet als caçadors de mamuts), un grup de ballarins i percussionistes que des de fa uns quants anys fan vibrar els teatres pels que passen amb les seves coreografies, tambors i altres instruments de percussió.

Durant una mica més d’una hora, els germans Lluís i Rafael Méndez, Toni Español, Néstor Busquets, Jep Meléndez i Guillem Alonso mostrar les seves habilitats i contagiar el seu ritme – fins convertir-lo en gairebé el setè component – al públic, que va aplaudir d’allò més .
Us deixo aquest vídeo perquè gaudiu també de la seva música i un fragment del text que en va escriure a l’agost Inma Fernández, a El Periódico.

«Ja fa 15 anys que recorren el món talonejant com si fossin Fred Astaire, però ho fan al damunt de tambors i al ritme de la percussió africana. Són la Camut Band i (…) han reposat al Teatre Goya el seu aplaudit espectacle ¡La vida és ritme!, un xou creat el 1999 que fusiona les tècniques de l’elegant i alegre claqué amb els sons més salvatges del djembe senegalès i altres instruments com ara els thioungs, els bongos, l’udu (…) «Ens agrada experimentar diferents textures de sons. És per aquest motiu que fem servir instruments de diferents cultures», explica el coreògraf i ballarí Lluís Méndez, que fa tres lustres va suggerir al Toni Español, un dels introductors de la cultura africana al nostre país, unir en feliç matrimoni l’elegant i suau claqué americà amb els estrepitosos tambors de l’Àfrica.»