Des de fa uns dies, els mitjans de comunicació occidentals, entre ells els espanyols, no paren d’informar sobre el desmantellament de les colònies jueves de Gaza.
El tema té la seva importància, això no ho dubta ningú, i sobretot pels palestins.
El que sorprèn és la forma que ens arriba la informació: aquesta abundància d’imatges dramàtiques dels colons obligats a abandonar les seves cases. Una abundància que acaba per empatxar.
A més a més, no sembla existir una anàlisi crítica d’aquestes imatges.
M’he capbussat en internet per a trobar alguna opinió diferent i original.
Una d’elles és la de Pascual Serrano, periodista valencià i un dels creadors del web informatiu Rebel·lió. Serrano i altres col·legues seus parlen de la desinformació a la qual estem sotmesos en aquest i molts altres temes. I posa un exemple que il·lustra amb la foto superior.
Cito directament el seu text: “De totes les fotografies ara difoses m’ha resultat peculiar una procedent de l’agència Efe, en la qual s’aprecia a un militar israelià subjectant per les aixelles a una dona que s’ha desmaiat i no se sosté. Amb les seves cames doblegades, els seus ulls tancats i la seva boca semiabierta en aparent estat de semiinconsciencia per “la seva tragèdia”, apareix el seu braç esquerre estès mentre subjecta sorprenent i perfectament el paquet de tabac i el telèfon mòbil.”
El text íntegre, igual que un altre que fa referència al doble «rasero» mediàtic tant de Gaza com de l’Índia, per exemple, són realment interessants. Com ho és el del blog de Umkahlil (la traducció del qual es pot llegir en Rebel·lió). I com sempre, una imatge val més que mil paraules: la del dibuix de Ferreras a la contraportada d’avui en El Periódico. Tota una declaració de principis.