El tema de la bandera, de qualsevol bandera, no m’interessa gaire… Al seu moment em va resultar indiferent allò de “jurar bandera”. Era l’època de la mili, quan el servei militar encara era obligatori. Per a mi, més que un símbol, és només un drap. Cadascun té les seves preferències…
Tot això vé pel cas d’en Francesc Argemí, Franki, aquest noi de Terrassa que ha començat a purgar presó per aquest suposat delicte i pel que ahir mateix es van manifestar sota la pluja dues o tres mil persones… I no totes eren joves ni independentistes.
Però, s’ha d’estar a la presó, lloc per a reinserir els delinqüents, diuen, algú que està plenament reinserit?
Passa, més aviat, que a Espanya hi continua havent persones empresonades per les seves idees. I aquesta vegada coincideixo amb el que Pilar Rahola diu al seu article d’avui a La Vanguardia: “Sens dubte, Franki és un pres polític i la seva entrada a la presó no persegueix castigar un delicte, sinó, clarament, castigar un pensament polític. Que després de més de 30 anys des de la mort del dictador, i amb governs socialistes per tot arreu, encara ocorrin aquestes coses, ens dóna la mesura de la fràgil salut de la democràcia espanyola. O, pitjor encara, de la por que té Espanya a la lliure dissidència dels ciutadans”.
Per tot això, quan es parla de delictes contra la bandera –l’espanyola, està clar; quan algú crema una senyera o una ikurriña això no es castiga– i d’altres símbols, dóno el meu suport a idees com la d’en Joan Herrera (ICV), que aquesta pròxima setmana presentarà una iniciativa parlamentària per suprimir-los com tals del Codi Penal.