Imagineu la situació. Nit de Divendres Sant, entre les 10 i les 11 de la nit, conduïnt des de la meva feina (si senyors, hi ha qui treballa en un dia tan assenyalat) fins a casa meva.
Poso la ràdio i després de prémer alguns botons de memòries pregravats, sintonitzo Catalunya Ràdio.
Buscava notícies, però sona música.
Un locutor explica que, «després de gairebé tres mesos de mutis, vam iniciar una nova sessió musical del Fora de catàleg«.
La veu, que s’identifica com Xavier Salvà, explica que el seu programa parla de novetats, de rareses sonores, de peces descatalogades… en vinil.
«Fora de catàleg recupera sense nostàlgia cançons oblidades. Per això descobreix a les generacions més joves algunes joies sonores que encara no existeixen en CD o d’altres que sí, però que han desaparegut dels circuits comercials i només es poden trobar en cercles molt especialitzats.»
Salvà ens feia escoltar cançons que jo mai abans havia sentit, com una japonesa que interpretava una coneguda ranxera en japonès, amb quatre paraules en castellà.
I és que, com assegura el radiofonista, «no tot pot baixar-se d’internet», encara que tinc seriosos dubtes d’això.
En tot cas, el seu programa pot escoltar-se directament al web de Catalunya Ràdio o baixar-ho a l’ordinador per escoltar-ho més tard. Una gran sort.
Què gran el Salvà! Sí senyor!!! Perquè les seves son delicies acústiques i cada Fora de Catàleg és com una capseta de bombons. «Sierito Rrindo», que deia la japonesa…