Tinc els amics dividits davant la decisió de Ferran Mascarell d’acceptar l’oferta d’Artur Mas la conselleria de Cultura en el nou Govern.
Hi ha qui el considera un traïdor al Partit dels Socialistes de Catalunya (a quin sector del PSC, em pregunto jo?) i qui aplaudeix la seva iniciativa de sumar-se a un esforç comú per tirar endavant un país de difícil encaix dins un Estat poc tolerant amb Catalunya.
Mascarell és un senyor que podria haver estat un excel·lent candidat socialista a l’Ajuntament de Barcelona si no fos perquè el PSC està entestat a fracassar en les pròximes eleccions municipals amb Jordi Hereu com ja ho ha fet en les autonòmiques amb José Montilla.
A mi em sembla molt bé perquè, a més, aclareix encara més la situació ideològica.
El mateix Mascarell, la tasca del qual és digna d’elogi dins el món cultural, deia fa uns dies en el seu Twitter, citant Edgar Morin:

«Especialment en èpoques crítiques cal interrogar permanentment, rebutjar veritats imposades i tot tipus de fanatisme».

En tot cas, espero que Mascarell dignifiqui la Cultura dins d’aquest Govern, perquè jo crec que Mas ha fet una bona elecció amb ell. Veurem quant de temps el manté en el càrrec.