Suposo que no dic res de nou si dic que Agustí Fancelli és un excel·lent periodista i crític musical. Té nombrosos premis a la butxaca que ho demostren. Però de vegades un currículum així no et serveix fins que no trobes un article que te’l fa descobrir: això m’ha passat avui amb el de «Director, dictador» del passat primer de maig, a El País. No l’havia llegit encara. Havia mirat el diari d’aquest dia per sobre i havia passat per alt l’article. Avui, posant diaris a la paperera per reciclar, l’he vist i he començat a llegir-lo amb atenció, primer, i amb plaer, després. Fancelli explicava amb forma senzilla i didàctica l’aparició de la figura del director d’orquestra per comentar el problema de directors/dictadors com el desaparegut Herbert von Karajan o el recentment dimitit Riccardo Muti. Tota una classe magistral sobre música clàssica sense que semblés una classe magistral. Llàstima que no pugui possar-hi un link per a llegir-ho desde la xarxa, però «elpais.es» és de pagament.