Ah… ens perd la fama, el desig de ser coneguts, que el botiguer de la cantonada ens digui que ens ha vist a la tele, ens ha sentit a la ràdio o ha vist la nostra foto en un diari o una revista.
Ja no és qüestió de fer les coses ben fetes, sinó de figurar, de ser famosos, d’obtenir una parcel·la de poder.
La Internet social, l’anomenada Web 2.0, ens ofereix una alternativa, l’aparent democratització de la plataforma –que no és tal, perquè l’accés a la xarxa tampoc és igual per a tots– a la qual nosaltres mateixos afegim un altíssim percentatge dels continguts.
És possible que aquest mateix article sigui llegit en aquests moments per més persones que gent llegeix un diari. El futur de la premsa passa per oferir al lector allò que no pot trobar a internet. I al revés.
Fama
Deja una respuesta
Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.
Bon dia TxerraHe sortit en dos programes de televisió, nomes com public (per allò de xafardejar com es fa i d’això ja fa anys).Doncs la sorpresa va ser que, tot i que la meva imatge va sortir de passada, l’endemà em va trucar gent (coneguda evidenment) de tota Espanya. Mai més :-)I es que el poder la tele, per alguns, es irrestible. Ja ho diuen el publicistes, si no hi ets a la tele no existeixes. Ara fa falta veure que passarà amb la xarxa, diria que lo mateix.Abraçades