«Sobre la pinza del bogavante, la esencia de esta historia, se hablará luego. También se hablará luego del inquietante Benjamin Black. Hay que empezar por el principio y…»
Eren les dues primeres línies del reportatge que l’Enric González (EG) publicava aquest dissabte en el suplement Babelia de El País. Em va enganxar i vaig llegir d’una tirada el seu Dublín negro , una llarga entrevista amb John Banville .
Deixo de banda a Banville i que cadascú llegeixi el que li vingui de gust d’aquest escriptor irlandès i em centro en el periodista.
Vaig conèixer l’EG a inicis dels anys 80, a la redacció d’El Periódico de Catalunya, abans que fitxés per El País, on ha desenvolupat una carrera intensa, gairebé tota ella de corresponsal. De fet, va rebre fa dos anys el premi Cirilo Rodríguez, que reconeix la labor dels corresponsals espanyols a l’estranger. Actualment treballa de nou des de Barcelona.
Podeu llegir un parell d’entrevistes digitals en El Mundo i Comunicació 21 , aunque també hi ha algún blocaire que li cita elogiosament, com ara Raúl Cazorla a Radiaciones.
Tot això ve perquè m’agrada la seva prosa, rica però no barroca; generosa, però sense escarafalls; sintètica, però en absolut pobre. M’adono, quan escric, de com és de difícil adjectivar bé, una cosa que només alguns col·legues ho aconsegueixen a la perfecció, com ara el Pau Arenós o el propi EG.
«EG siempre entrega más de lo que uno está acostumbrado a leer en un periodista», deia en Cazorla a la seva entrada, una frase que subscric totalment.
Però, a més, afegeixo un parell de reflexions, no exemptes d’ironia, del propi EG sobre la seva feina, la nostra feina: «L’ofici periodístic està malament, com sempre. Porto 30 anys en això i no ha estat mai bé. Però està millor que la metal·lúrgia, la mineria o la inversió filatèlica; és a dir que té un passar… En aquest ofici es coneix gent estupenda. La culpa de tot és sempre de les empreses, no nostra: no em dirà que això no és reconfortant. Es viu entre alarmes, imprevistos i cabrejos, la qual cosa no allarga la vida, però la fa més entretinguda». Doncs això.