Fa uns dies, el president de la Generalitat, José Montilla, es va deixar caure per Madrid per explicar als seus companys del Govern socialista que existeix un «allunyament» o un «desafecte» creixent dels catalans envers la resta de l’Estat.
Si veiem la situació en perspectiva, la resta d’Espanya té els seus propis problemes i, la veritat, fan tan poc cas a Catalunya com a Andalusia, a Galícia o al País Basc, tot i que els seus presidents també intenten obtenir alguna cosa pels seus pobles quan van a veure a Zapatero.
Per al centre, és a dir, Madrid, som una comunitat més, no ens enganyem.
Però tot i així, la sensació d’empipament és cada cop més gran, aguditzada en aquests últims mesos pel desastre dels transports públics.
En diversos fòrums circulen cartes i manifestos ciutadans que així ho demostren.
Un d’ells es pot veure en el web Catala Emprenyat, on gairebé 25.000 signants subscriuen, entre d’altres coses, el següent: «Creiem que ha arribat l’hora que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens mobilitzem d’una manera decisiva per tal de mostrar la nostra insatisfacció i reclamar unes infraestructures i uns transports públics de qualitat, dignes d’un país desenvolupat, d’acord amb els impostos que tots paguem».
Potser algú n’hauria de prendre nota.