Des de fa algun temps, al nostre voltant apareixen nombrosos casos de parents, amics i coneguts que pateixen càncer, probablement la malaltia que més ens mata, encara que lluitem amb força contra ella.
Però el cas adquireix una dimensió especial quan els malalts són nens…
Com li expliques a una criatura de pocs anys, que de vegades ni tan sols sap parlar, què li passa i com li vols ajudar? Perquè, a més, en la cura (cirujía i quimioterapia i radioteràpia posterior) també n’hi ha sofriment i malestar, incomprensible per a un petit.
Un problema, greu, afegit, és la necessitat de que un familiar, generalment els pares, pugui estar al costat del malalt, sortejant les dificultats laborals i econòmiques que això suposa.
Una persona molt propera col·labora amb una entitat que està treballant, i molt, per aquest tema. És la Afanoc, l’Associació de Familiars i Amics de Nens amb Càncer de Catalunya, integrada a nivell estatal en la la Federación Española de Padres de Niños con Cáncer.
A la seva pàgina web (www.afanoc.org), la Afanoc indica que el seu objectiu és «cercar solucions al conjunt de transtorns que envolten el càncer infantil. La llarga durada de la malaltia i la duresa dels tractaments provoquen múltiples problemes a les famílies. Des del moment del diagnòstic s’obre un període d’incerteses i inquietuds que només es poden superar amb la solidaritat, la comprensió i el suport de tota la societat».
Siguem solidaris i comprensius; donem-los suport.