La informació la veureu avui en molts mitjans de comunicació amb aquest titular: «Al 70% dels internautes els hi costa distingir un fals rumor d’una notícia fiable».
Un bon titular que capta l’atenció, oi?

Seguim amb els subtítols:

«Prop del 70% dels enquestats assenyala els fòrums i al correu electrònic com els principals canals de propagació de rumors a la xarxa. Per als enquestats, els rumors sobre política, productes d’alimentació i perills per a la salut són els més estesos, els més fàcilment reenviables i els de més èxit a la xarxa.»

Tot això procedeix del segon informe sobre aquest tema, elaborat per l’Associació d’Internautes. No és un tema nou. Per això, el que em sembla més útil de tot és la part que dediquen a combatre la ignorància que encara tenim tots sobre la transmissió de rumors a través de la xarxa, els famosos hoax, en les seves sigles angleses.

«Les badomeries o falsos rumors…
–No tenen data de publicació i estan redactats de la manera més atemporal possible perquè pervisquin el màxim temps circulant a la xarxa.
–Són anònims, no citen fonts, ja que no en tenen, i no estan signats per evitar repercussions legals.
–Contenen un ganxo (morbós, econòmic o generador de por) per a captar l’atenció de l’internauta.
–Normalment demanen ser reenviats per alertar a altres persones, per evitar mala sort, per evitar la mort o qualsevol altre motiu. L’objectiu d’aquesta petició de reenviament resideix a captar adreces IP, crear bases de dades, realitzar posteriors campanyes d’spam o simplement difondre la informació falsa el màxim possible.»

Un bon web argentí sobre aquest tema és, per exemple,  Rompecadenas, així com Virus attack i Snopes, en anglès.