El Twitter de Leire Pajín

Hace ya varios días que quería hablaros del Twitter, el famoso Twitter, el superfamoso Twitter…
Hasta el gorro me tiene, el archifamoso Twitter.
Todo ha de ser inmediato y tuiteado. La más pequeña noticia, la más nimia tontería ha de ser convertida en 140 caracteres, enlazados eso sí a algún artículo más grande, no vaya a ser que…
Pero dónde está la calma, la reflexión, el detalle, la literatura, el reportaje… En el enlace, claro, me diréis. Sí, sí, pero…
En el fondo, estamos lanzando mensajes a las nubes, así, en plural. Algunas de estas nubes virtuales son enormes y de ellas cuelgan miles de seguidores, atentos a la primera gota de una posible lluvia.
A veces solo caen un par de gotas y luego llega la sequía.
Otras veces, ni eso. Os pongo un ejemplo
El otro día entre en el juego de convertirme en el seguidor número 6.000 del Twitter de Leire Pajín. Me hizo gracia el mensajito de @hugomabarca (Hugo Martínez Abarca) en que pedía ayuda para llegar a esa cifra. Lo absurdo de la cuestión es que el Twitter de la ministra tiene ya más de 6.000 seguidores (no yo, que me desapunté al cabo de un rato) cuando desde esa cuenta no ha escrito ningún mensaje, ni un tuiteo.
Otras nubes, como la mía propia, ronda las 300 personas. Son parientes, amigos, compañeros, colegas y unos cuantos desconocidos que leen lo que escribo de manera habitual, ya sea en este blog, en Facebook o Twitter.
A todas ellas les agradezco su atención y los minutos que dedican a leerme.
En realidad, somos poquitos los que escribimos y más los que leemos.
En el fondo, las nubes de internet somos nubecitas que nos interrelacionamos desde hace años y que también sabemos distinguir entre el spam comercial, el mensaje impersonal y el texto con alma.El Twitter de Leire Pajín

Ja fa dies que volia parlar-vos del Twitter, el famós Twitter, el superfamós Twitter …
Fins al barret em té, l’arxifamós Twitter.
Tot ha de ser immediat i piulat. La més petita notícia, la més nímia tonteria ha de ser convertida en 140 caràcters, enllaçats -això sí- a algun article més gran, no fos que…
On queda la calma, la reflexió, el detall, la literatura, el reportatge… En l’enllaç afegit, em direu. Sí, pero…
En el fons, estem llançant missatges als núvols, així, en plural. Algunes d’aquestes núvols virtuals són enormes i d’elles pengen milers de seguidors, atents a la primera gota d’una possible pluja.
De vegades només cauen un parell de gotes i després arriba la sequera.
Altres vegades, ni això. Us poso un exemple
L’altre dia vaig entrar en el joc de convertir-me en el seguidor número 6.000 del Twitter de Leire Pajín. Em va fer gràcia el missatget de @hugomabarca (Hugo Martínez Abarca) en el qual demanava ajuda per arribar a aquesta xifra. L’absurd de la qüestió és que el Twitter de la ministra té ja més de 6.000 seguidors (no jo, que em vaig esborrar al cap d’una estona) quan des d’aquest compte no ha escrit cap missatge, cap piulada.
Altres núvols, com la meva pròpia, ronda les 300 persones. Són parents, amics, companys, col · legues i uns quants desconeguts que llegeixen el que escric de manera habitual, ja sigui en aquest bloc, a Facebook o Twitter.
A totes elles els agraeixo la seva atenció i els minuts que dediquen a llegir-me.
En realitat, som poquets els que escrivim i més els que llegim.
En el fons, els núvols d’internet som nuvolets que ens interrelacionem des de fa anys i que també sabem distingir entre el spam comercial, el missatge impersonal i el text amb ànima.