Passejant aquest matí per Barcelona, de cop i volta he vist el pi en un terrat. No era excessivament gran, però ho era prou com per veure’l des del carrer.
Hores després, el seu propietari m’explicava la seva petita història.
Fa uns deu anys, un amic i ell havien anat a collir bolets als boscos del Maresme. En un bosc de pins en el qual van collir uns quants rovellons, el nostre home va agafar també unes pinyes pinyoneres.
A l’arribar a casa seva, va fer un petit experiment. Va sembrar uns quants pinyons dins uns quants testos i els va anar regant dia sí i dia no. Al cap d’una setmana va comprovar que alguns pinyons s’havien obert i va seguir cuidant-los. Al cap d’un temps va sorgir un tronquet amb quatre fulles en forma de branquetes.
Avui, és aquest arbre del terrat… i quinze més al costat d’una masia d’Osona, on el nostre protagonista va trasplantar els altres pinyons.