Santi Santamaría, afamat xef de Can Fabes, signa semanalment un article al Magazine de La Vanguardia, com d’altres cuiners de prestigi ho fan en diferents mitjans de comunicació. Avui són els amos del cotarro, sobretot si apareixen en el firmament de la Guia Michelin.
En el seu article del 5 de març, Santamaría explicava lo difícil que resulta el negoci de la gastronomia i, en un moment donat, afirmava: «Poder cobrar un plat de sardines a 30 o 40 euros té el seu mèrit».
Naturalment no vull treure de context la frase, perquè el xef afegia una explicació sobre les despeses d’un restaurant, que dividia en terços: despeses de personal, costos dels serveis generals i matèria primera.
Fa poc temps un amic va acudir al seu famós restaurant i li van cobrar un quantitat desmesurada per un platet de les seves famoses fabes. Ara mateix, el seu plat més baratet crec que és unes verdures «a la cocotte a l’oli d’oliva» per… 35 euros!
Potser hagi arribat el moment de plantejar-se que menjar bé no necessita escenaris de luxe ni tant teatre.