Aclareixo una pregunta que m’ha arribat per diverses vies: no sóc independentista.
Aquesta no és la meva opció política i, a més, gran part de la meva família resideix fora de Catalunya. No m’agraden les fronteres de cap tipus.
Però situat a la perifèria, em sembla mentida l’actitud de certs sectors davant la consulta del passat diumenge.
Una consulta popular que ha aconseguit que un quart de milió de persones s’apropi a unes urnes a Barcelona (i més de 800.000 a tot Catalunya) per opinar sobre com volen relacionar-se amb els seus veïns no mereix sinó unes línies en la resta de l’Estat.
I això, quan no l’insult i el menyspreu. «Farsa» era l’expressió utilitzada per un diari de tirada nacional, per exemple.
En l’actualitat no ens sorprèn que hi hagi parelles que es vulguin separar i es divorciïn, tot i que un dels membres no ho desitgi i es negui a acceptar la realitat.
Al País Basc i a Catalunya n’hi ha moltes persones que no se senten partícips d’això que anomenem Espanya. Malament anem si no sabem tractar els veïns que es volen separar. Tota minoria mereix un respecte… Diverses minories poden formar fàcilment una majoria.