Arran de la meva anterior entrada d’aquest diari, hi ha hagut companys que m’han dit: «No és fàcil deixar de fumar».
Estic d’acord: quan era fumador, ho vaig intentar uns quants cops, i tres, de debò: la primera vegada, vaig estar sense fumar gairebé dos anys; la segona, nou mesos… la tercera va ser la definitiva.
Josep Maria Ramon Torrell, cap de servei de la unitat de tabaquisme de l’Hospital de Bellvitge, deia aquest diumenge a El País Setmanal: «Si no ho vols deixar, nosaltres no podem fer res».
Crec que aquest «voler» deixar-ho és bàsic. Perquè, com jo mateix, malgrat haver-lo deixat fa ja cinc anys, de vegades tinc la temptació de tornar a fumar una cigarreta pensant que «per una, no passa res»… Però si que passa i recaus.
El mateix doctor Ramon, a La Contra de La Vanguardia d’aquest dilluns, donava un consell:
cal deixar-lo de cop, triar un dia i, a partir d’aquest dia, zero, «vostè i el tabac no vagin mai junts. No compri, no demani, no doni, no guardi!»