Ahir parlava amb el meu fill de cinema, en concrect de L’enfonsament, amb molt bon criteri em deia que s’ha de veure per poder-ne parlar. Vaig estar d’acord amb ell.
Quan em dedicava a la crítica de cinema m’ho empassava tot. A alguns festivals hi entrava a les 9 del matí a veure pel·lícules i no en sortia fins la una de la matinada… i així, cada dia dels nou o deu que durava el certamen. Valia la pena? La veritat és que sí, encara que hi havia molta porqueria…
Tornant a la qüestió inicial… S’ha de veure una pel·lícula com la de Hitler?
Potser sí, però jo no vull: no vull perdre tres hores del meu temps veient els últims dies d’en Hitler, encara que Bruno Ganz estigui esplèndid. No vull… És el meu temps i ho considero una posició ideológica.
Com va ser anar a veure La pilota basca i Hi ha motiu, per exemple.