He volgut jugar amb aquest mot per unir la meva passió pel setè art, el cinema, i l’afecte cap a la meva fill (filius, en llatí). Hi ha d’haver un parentiu evident amb la cinefilia.
Tot ve del excel·lent reportatge que Gregorio Belinchón avui a Puzzled love, la pel·lícula que han rodat 13 alumnes de l’ESCAC, l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, de la qual estan sorgint alguns dels millors cineastes joves d’aquest país.
Més que un treball de final de carrera, o un grapat de curts enganxats amb agulles, és un llarg irregular, però ple de mèrit i de potència creadora, molt millor que algunes pel·lícules comercials que s’estrenen a les nostres pantalles.
L’article d’El País, En las aulas de un nuevo cine, comença així:

L’escola de Barcelona es confirma com la gran pedrera de la indústria espanyola amb el projecte de fi de curs de 13 dels seus alumnes. El film participarà a Sant Sebastià.

A la foto apareixen una part dels joves directors i també dos dels responsables que s’hagi pogut dur a terme aquest projecte: Lluís Segura, professor de direcció i ànima mater de la idea, i el meu fill, Aritz Cirbián, el director de producció que l’ha fet possible.
Era el seu primer llarg i, com en tot el que fa, s’hi ha deixat la pell perquè aquests nois arribin a ser la realitat que prometen les seves imatges.