El blog del periodista Txerra Cirbian

Categoría: Vídeo (Página 2 de 2)

Parodies de Pixar

M’han passat (gràcies Carme, gràcies Víctor!) aquest vídeo de College Humor.com que parodia la magnífica presentació de les pel·lícules de la productora d’animació Pixar.
Si busqueu a Google amb les paraules paròdies, Pixar i Youtube, segur que trobareu moltes més pel lícules curtes.
I no sé quin és millor, si l’original o les imitacions…

Parodias de Pixar

Me han pasado (¡gracias Carme, gracias Víctor!) este vídeo de College Humor.com que parodia la magnífica presentación de las películas de la productora de animación Pixar.
Si buscáis en Google con las palabras parodia, Pixar y Youtube, seguro que encontraréis muchas más películas cortas.
Y no sé cual es mejor, si el original o las imitaciones…

Gastronomia viva

Ja se sap que els costums gastronòmics són molt diferents segons el país on es visqui.
Nosaltres considerem una delícia les ostres, que mengem vives… Per què ens ha d’estranyar que molts pobles africans i orientals degustin larves, cucs i insectes i els protagonistes d’aquest vídeo de National Geographic mengin el que mengen?
Bé … jo no crec que ho faci, la veritat.

Gastronomía viva

Ya se sabe que las costumbres gastronómicas son muy diferentes según el país en que se viva.
Nosotros consideramos una delicia las ostras, que comemos vivas… ¿por qué nos tiene que extrañar que muchos pueblos africanos y orientales degusten larvas, gusanos e insectos y los protagonistas de este vídeo de National Geographic coman lo que comen?
Bueno… yo no creo que lo haga, la verdad.

Els Beatles

Ignoro la legalitat d’aquest web que em acaben de passar (gràcies, Esteve!), Però és una mina per als nostàlgics dels Beatles.
Es diu Beatles Tube i recull –sense ser totalment exhaustiu– nombrosos enllaços de cançons i vídeos del famós quartet de Liverpool a la xarxa, organitzat per llistes alfabètiques, així com ara lletres, vídeos i versions que altres grups i cantants han fet de les seves lletres i músiques.
De totes maneres, també us deixo els enllaços al web del grup, The Beatles.com, al seu propi canal oficial a YouTube i fins i tot a una pàgina en castellà publicada a l’Argentina.

Los Beatles

Ignoro la legalidad de este sitio que me acaban de pasar (¡gracias, Esteve!), pero es una mina para los nostálgicos de los Beatles.
Se llama Beatles Tube y recoge –sin ser totalmente exhaustivo– numerosos enlaces de canciones y vídeos del famoso cuarteto de Liverpool en el web, organizándolo por listas alfabéticas, así como letras, vídeos y versiones que otros grupos y cantantes han hecho de sus letras y músicas.
Para que no se diga, aquí tenéis los enlaces a la web del grupo, The Beatles.com, a su propio canal oficial  en YouTube y hasta una página en castellano publicada en Argentina,

Anuncis ‘arti’

A vegades un anunci supera la pròpia marca, la pròpia agència, que logra crear un producte artístic per si mateix.
Refugi en moltes ocasions d’excel·lents cineastes que no aconsegueixen finançament suficient per a les seves pròpies obres artístiques, la publicitat es converteix sovint en art, com aquest emotiu espot, titulat Crisàlida, que m’arriba via Lo Vilot (gràcies!).
És de la marca Pantene i ha estat realitzat (explica Hannah-leah Rebekah Samson, autora del bloc Fashion-o-lic) per la divisió tailandesa de l’agència Grey Worldwide, guardonada aquest any en un Festival de Nova York, en la categoria de curts.

Seguir leyendo

Anuncios ‘arti’

Hay veces que un anuncio supera a la propia marca, a la propia agencia, que logra crear un producto artístico en sí mismo.
Refugio en muchas ocasiones de excelentes cineastas que no logran financiación suficiente para sus propios trabajos artísticos, la publicidad se convierte a veces en arte, como este emotivo espot, titulado Crisálida, que me llega vía Lo Vilot (¡gracias!). Es de la firma Pantene y ha sido realizado (explica Hannah-leah Rebekah Samson, autora del blog Fashion-o-lic) por la división tailandesa de la agencia Grey Worldwide, premiada este mismo año en el Festival de Nueva York del ramo, en categoría de cortos.

Seguir leyendo

Volando voy…

Trina Milan, presidenta de la Sociedad de Tecnología y Conocimiento de Catalunya, la asociación STIC.cat, tiene un muy interesante blog (Platxèria), en el que, en cada entrada o artículo, le añade al final la sugerencia de un libro, un disco y una película, generalmente muy bien elegidos en relación con el tema sobre el que escribe.
Ha sido esta buena idea la que me ha llevado a pensar hoy que, en lugar de escribir sobre la inauguración de la nueva terminal T-1 en el aeropuerto de Barcelona, la noticia del día, un tema tan importante como aburrido, podía publicar algo parecido a lo que hace Trina.
Así que empecemos por el libro: Aeropuerto, de Arthur Hailey, que dio origen al filme homónimo de George Seaton.
Como musiquita, la del vídeo que precede a este texto, Camarón cantando Volando voy, volando vengo.
Y como película, que hay muchas, podemos poner La terminal, de Steven Spielberg.

Vinc volant…

Trina Milan, presidenta de la Societat de Tecnologia i Coneixement de Catalunya, l’associació STIC.cat, té un bloc que es diu Platxèria, realment interessant, en el que al final de cada entrada o article hi afegeix el suggeriment d’un llibre, un disc i una pel·lícula, generalment molt ben triats en relació amb el tema que escriu.
Ha estat aquesta bona idea la que m’ha portat a pensar avui que, en lloc d’escriure sobre la inauguració d’una nova terminal T-1 a l’aeroport de Barcelona, la notícia del dia, un tema tan important com avorrit, puc fer alguna cosa semblant al que fa la Trina.
Comencem pel llibre:  Aeroport, d’Arthur Hailey, que va donar peu al film homònim de George Seaton.
Com a musiqueta, la del vídeo que precedeix aquest text, Camarón cantant Volando voy, volando vengo.
I com a pel·lícula, que n’hi ha moltes, podem posar La terminal, de Steven Spielberg.

Bill Viola

En moltes ocasions, treballant durant anys a l’àrea cultural del meu diari, es va creuar al meu camí el nom de Bill Viola.
El tipus en qüestió apareixia de tant en tant en un museu, en alguna exposició. I jo, que em considerava un cinèfil de pro, no acabava d’entendre què feia el tal Viola amb els seus vídeos, això que s’anomena videoart.

Seguir leyendo

Bill Viola

En numerosas ocasiones, trabajando durante años en el área cultural de mi diario, se cruzó en mi camino el nombre de Bill Viola.
El tipo en cuestión aparecía de tanto en tanto en un museo, en alguna exposición. Y yo, que me consideraba un cinéfilo de pro, no terminaba de entender qué hacía el tal Viola con sus vídeos, eso que se llama videoarte.

Seguir leyendo

Entradas siguientes »

© 2025 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑