Deia ahir que de vegades em sento una mica gran. En realitat no és així: em sento tan jove com abans, però el cos em diu que ja no tinc 20 anys.
En aquesta tessitura, i com alguns dels mals moderns estan relacionats amb el treball amb ordinadors, m’he apuntat a fer aquagym: fer exercici dins de l’aigua a ritme de la música que punxi el monitor.
«Però això no és per a vells? «, em pregunta el meu amic Joan. Doncs sí. Ho practica molta gent gran, perquè al realitzar exercicis dins de l’aigua, hi ha menys lesions.
Però també puc assegurar que hi ha moltes persones de mitjana edat i algun jove que ho practica. I de tot tipus de professions.
A l’hora que ho practico, al meu costat hi ha una psicòloga, un compositor de música, un enginyer, una restauradora, uns quants jubilats i bastants mestresses de casa.
Si tens dolors d’esquena, contractures i altres xorradetes, no cal dubtar-ho: a fer aquagym. És sa i molt divertit.
Categoría: Societat (Página 4 de 4)
Potser molts joves no li coneguin, però el brasiler Leonardo Boff és un dels teòlegs que millor han difós, de paraula i obra, la teologia de l’alliberament.
Per això és benvinguda una entrevista com la que ahir li feia Lluís Amiguet a La Contra de La Vanguardia. Llàstima que no ens fem més reçó de persones així.
Entre d’altres coses, Boff explicava el següent, sobre un cardenal de la cúria romana que li va donar a elegir entre estar callat i Filipines o Corea:
— Li vaig preguntar al cardenal si allà podria seguir parlant, escrivint, ensenyant… Va respondre: «No podràs, perquè t’ordenem estar en silenci en un convent».
— I llavors vostè es va negar a obeir.
— Perquè ja no es tractava d’humilitat, que és una virtut, sinó d’humiliació, que és un pecat. Un teòleg només té la paraula per seguir viu, i negar-se a usar-la és morir. Així que vaig abandonar el sacerdoci.
— Manté vostè un ministeri universal.
— Soc un gitano teològic, però convençut de seguir defensant la meva fe, que no és l’única veritat. I en això dissenteixo de Roma.
Un home exemplar.
