Carme Muñoz ensenya literatura en un institut de Barcelona.
Casada amb el filòleg i poeta sorià Silvano Andrés de la Morena, autor de diversos poemaris en castellà, com ara Cuchillos de mudanza i Aquietando luz, va ser professora del meu fill i, gran aficionada a la fotografia, va ser qui em va animar a participar en el fotodiari i llista de distribució del Photoblog.
Autora d’excel·lents fotos, ahir va captar la imatge annexa i va escriure el següent (l’original és en castellà):
«El somni encara se m’agafa a les pestanyes: els transeünts s’arrosseguen per les voreres amb un gest incòmode. Em miren amb la desconfiança d’aquells que cada dia es veuen i mai se saluden. Reconeixen els mateixos passos i els mateixos objectes, però cada matí és diferent, perquè la nit s’ha tancat i ha escopit diferents ràfegues a cadascú. Només les cantonades ens donen aixopluc quan, sense ànima, anem cap a la feina.»
Poesia pura.