Carme Muñoz enseña literatura en un instituto de Barcelona.
Casada con el filólogo y poeta soriano Silvano Andrés de la Morena, autor de varios poemarios en castellano, como Cuchillos de mudanza y Aquietando luz, fue profesora de mi hijo y, gran aficionada a la fotografía, fue quien me animó a participar en el fotodiario y lista de distribución de Photoblog.
Autora de excelentes fotos, ayer captó la imagen anexa y escribió lo siguiente:
«El sueño aún se me agarra a las pestañas: los transeúntes se arrastran por las aceras con un gesto incómodo. Me miran con la desconfianza de aquellos que cada día se ven y nunca se saludan. Reconocen los mismos pasos y los mismos objetos, pero cada mañana es distinta, porque la noche se ha cerrado y ha escupido diferentes bocanadas a cada cual. Sólo las esquinas nos dan cobijo cuando, sin alma, andamos hacia el trabajo.»
Poesía pura.
Etiqueta: carme muñoz
Carme Muñoz ensenya literatura en un institut de Barcelona.
Casada amb el filòleg i poeta sorià Silvano Andrés de la Morena, autor de diversos poemaris en castellà, com ara Cuchillos de mudanza i Aquietando luz, va ser professora del meu fill i, gran aficionada a la fotografia, va ser qui em va animar a participar en el fotodiari i llista de distribució del Photoblog.
Autora d’excel·lents fotos, ahir va captar la imatge annexa i va escriure el següent (l’original és en castellà):
«El somni encara se m’agafa a les pestanyes: els transeünts s’arrosseguen per les voreres amb un gest incòmode. Em miren amb la desconfiança d’aquells que cada dia es veuen i mai se saluden. Reconeixen els mateixos passos i els mateixos objectes, però cada matí és diferent, perquè la nit s’ha tancat i ha escopit diferents ràfegues a cadascú. Només les cantonades ens donen aixopluc quan, sense ànima, anem cap a la feina.»
Poesia pura.